dissabte, 21 de desembre de 2013

22 de desembre

A punt de cloure l'any... Marxem amb la família de vacances i, com que aquest cop no hi vaig en bici, dic adéu a aquest any de pedalades, ocells, coneixences (paisatges, indrets i persones), i descobertes de terres del meu país que mai oblidaré. Han estat 12 mesos molt intensos. Finalment he aconseguit arribar a superar les 300 espècies, xifra que mai hagués pensat que assoliria. I, per postres (després de la pedalada d'aquest matí amb en Xevi Vázquez, la primera persona que fa 10 anys em va fer conèixer el món de la bici), he arribat als 10.000 kms (1830 dels quals amb bici estàtica, que m'han servit durant l'hivern, entre setmana i en dies de mal temps per entrenar de valent per quan calgués estar en forma). Aprofito per desitjar-vos molt bones festes a tothom, i explicar-vos que ha estat emocionant compartir amb molts dels qui m'heu anat llegint, els dies de pedalades, de perdre'm per camins, d'arribar a llocs i veure com l'ocell ja no hi era, però també de gaudir d'aquestes meravella alades que tantes satisfaccions ens donen. Però, i ho vull deixar escrit, els ocells han estat "l'excusa" per descobrir, encara més a fons el meu deliciós país.
 
 
"Pájaro a pájaro conocí la tierra", ens escrivia Pablo Neruda
 
"Canto i sempre em sabré, malalt d'amor pel meu país", ens recitava Lluís Llach
 
 
Que passeu unes bones festes de Nadal i un feliç 2014, que sigui ple d'aventures, ple de coneixences i que us lleveu sovint en ports que els vostres ulls ignoraven.

Salut, Pedals i Plomes!
10.004 kms i 304 espècies

 
 

 

dimecres, 18 de desembre de 2013

18 de desembre

A pedalada diària he anat fent quilòmetres, aquests darrers dies. Això sí, amb l'excepció del cens dels Aiguamolls que per qüestions de feina i mainada no hi vaig poder anar amb bici (malgrat tot, no vàrem veure cap espècie que enguany no hagi vist, però sí ocells interessants com calàbria grossa, calàbria petita i calàbria, territs tres-dits, pigres, territs variants, xibecs, oca riallera grossa, oca pradenca, arpella pàl·lida, un camp a Sant Pere amb 167 torlits que va trobar en Gerard, astors i, el més interessant, una femella de roncaire (o xarrasclet) que va trobar l'Albert Burgas a La Massona. Al cens hi havia l'Oriol, en Gerard Dalmau, en Gerard Carbonell, en Joan Ventura i l'Albert Burgas. En tot cas, no era Eco Big Year. I la resta de dies, feina abans de marxar de vacances, sopars de Nadal amb diferents colles i amics, i començant a celebrar les festes nadalenques

9904 kms i 304 espècies
 

 
 
 
 
 

diumenge, 15 de desembre de 2013

15 de desembre

Setmana de pedalades curtes, però diàries i amb ritme intens per combatre la fred. Vaig sumant quilòmetres, encara que no pas espècies (a aquestes alçades, em penso que dono per bones les 304...). Ha fet bon temps i he pogut voltar per la plana, combinat amb algun migdia d'estàtica. He gaudit dels estols hivernals d'aloses i pinsans, de fredelugues als camps de Sant Andreu Salou i Campllong, a més d'algunes grives i daurades esquerpes, espècies escasses a la comarca del Gironès. I, com a ocell més destacable, un esplèndid mascle d'arpella pàl·lida (del qual tinc una foto testimonial, de molt mala qualitat), a Esclet. Mentrestant, s'apropa el Nadal i comencen els àpats de família, els tions i Reis; anem atrafegats, sobretot perquè el dia 22 marxem tota la família i estarem fora fins cap d'any. L'any s'acaba, i també les pedalades a contra-rellotge, els llistats d'ocells vistos i l'atenció constant a tota espècie escassa. Bé, i si em queden ganes i temps, puc mirar de fer 202 kms en una setmana i, ja que hi som, arribar als 10.000 kms en un any!
 
9798 kms i 304 espècies
 
 
 
 
  
 

dilluns, 9 de desembre de 2013

9 de desembre

Avui al matí he anat al Consorci del Ter, a Salt, on estem tancant l'any molt enfeinats (quina fred que fa anant-hi amb bici cada matí després de deixar els nens a cole, aquest dies d'anticicló). Al migdia m'he arribat al Trueta a veure el meu nebot i fillol Albert, que està bé després d'una petita operació. A la tornada, i gaudint d'una llum hivernal deliciosa que feia lluir encara més grocs els pollancres i més ocres els plàtans, m'he aturat a buscar l'ànec mandarí per avisar en Pau Garcia Campderrós si encara hi era (li falta a la llista anual). I sí, el preciós mascle ha tornat a passar un nou hivern a cavall del Ter i l'Onyar. Després d'una estona pedalant (que m'ha costat no tenir temps per dinar) i d'estar amb els nens tota la tarda, he rebut un missatge d'en Pau, dient que ja l'havia trobat (amb aquesta crec que en suma 312 al seu Big Year).
9636 kms i 304 espècies
 
                                                  Foto: Pau Garcia Campderrós
 

 
 

diumenge, 8 de desembre de 2013

8 de desembre: El Festival de les Aus

Mai més ben dit! Efectivament, aquests dies se celebrava el Festival de les Aus als Aiguamolls (amb molta afluència de públic) i els ocells, sempre agraïts, ho han volgut evidenciar. De bon matí, em diu en Grabi que l'oca pradenca trobada ahir per l'Aleix Comas (gran troballa, Aleix!) a l'Estany del Cortalet encara hi era. Abans, però, mirant el mar, veig més moviment de l'habitual per Grifeu; gavina capnegra, cabussó emplomallat, mascarells, gavots i un bec de serra mitjà en vol cap al nord! Em calço la bici després d'endreçar i recollir la casa i pitant a veure l'oca. Efectivament, encara corre pel Cortalet, acompanyada de les dues oques rialleres grosses.

                                                                                      Foto: Eikel Delgado
 
                                                                                     Foto: Ricard Busquets
 

  
                                                                                         Foto: Ángel Torrent

Quan hi sóc, rebo el missatge d'en Grabi que ha trobat, en companyia de l'Anna Mallol, Joaquim Martínez, Ricard Busquets, Jordi Faus i Pere Baucells, una calàbria petita a la Gola del Fluvià. Cames ajudeu-me, faig els 6 kms entre El Cortalet i la Gola del Fluvià (per carretera, perquè no es pot anar amb bici per l'itinerari) en pocs minuts. I encara tenen la bonica calàbria enfocada al telescopi. Impressionant! Estava dubtant aquesta semana si fer una baixada esgotadora i perillosa al Delta de l'Ebre o "invertir" en l'Empordà, però l'elecció de quedar-me als estimats Aiguamolls ha estat molt encertada. M'ho han recompensat!
 
                                                                 Foto: Anna Mallol / Grabi de Jesús

Però això no és tot; ens diuen en Jordi i en Pere que, a més dels dos ànecs foscos que segueixen pescant per la Gola, acompanyats per cabussons, calàbries agulla, gavots i ànecs negres, han vist un bec de serra (creuen que gros), en vol, per sobre les Llaunes. Provo de buscar-lo a La Massona i sí, allà relocalitzo un preciós exemplar, ben a prop de l'aguait, de bec de serra gros! Quin dia. Sembla que no pugui ser! Més ocells en 2 hores que en 90 dies entre setembre i novembre. Me'n torno eufòric al Cortalet, on la Mercè, Sergio, Quim Mendoza i respectives famílies m'esperen per fer un pícnic, sense abans faltar a l'alliberament per part d'en Berto Minobis i en Jorge García d'un bernat pescaire recuperat gràcies a la feinada que fan la gent del Centre de Fauna malgrat les severes retallades. I, al final, tornada cap a Girona, havent acumulat avui 83 quilòmetres i, el més important, 4 espècies noves al llistat de l'any i grans dies amb família i amics per Llançà, Cap de Creus i els Aiguamolls.
 
 9597 i 304 espècies

7 de desembre

De bon matí anem amb en Gerard Carbonell a fer el cens a la Punta de Cap de Creus; "me la jugo" i hi vaig en cotxe. Malgrat que no veiem cap espècie nova, anar-hi amb cotxe em permet fer el SOCC, i compartir una bona estona mirant el mar a la Punta, amb en Gerard, en Joan Morales, l'Àngels Pujolar, en David Ibáñez, l'Eikel Delgado i l'Albert Pardo i familia. Una bona colla de gent, aquesta vegada; com a destacable, veiem una sorprenent baldriga cendrosa, extremadament escassa a l'hivern, a més dels sempre presents corbs marins grossos i emplomallats, un falcó pelegrí i, ja fent el cens fins a Rabassers, un pardal roquer i molts tallaretes cuallargues. A la tarda, a més d'una petita volta per Grifeu, vénen en Pitu Busquets, la Yada i família a casa. Amb l'orella sempre parada, sento un grup de 9 trencapinyes que sobrevolen la casa!
9514 i 300 espècies
 
 

 

 
 

6 de desembre

Avui hem gaudit de l'entorn assolellat i fred, malgrat la tramuntana, amb una volta matinal tot cercant pinyes amb en Quim i en Ponç per fer foc a terra. A la tarda hem anat (aquest cop en cotxe), a fer una activitat dins el marc del Festival de les Aus, als Aiguamolls, on em tocava fer un guiatge per anar a observar ajocadors. He pensat que un bon lloc seria l'aguait del Bruel, a la Massona, on els corbs marins es veuen realment bé. N'hem comptat més de 150, acompanyats de 25 persones que han gaudit de l'espectacle al capvespre. Culminem la nit amb un agradable sopar amb en Pablo Garcia i la Maria Guirado (i el seu petit Blai de 4 mesos), i els estimadíssims "veïns del pis de baix", en Pau Calero i l'Olga Mallofré.
9508 kms i 300 espècies
 
 


 
 

5 de desembre

Aquesta setmana ha fet bon temps. Ha fet molta fred a les nits, però l'anticicló ens ha proveït d'un sol que ja enyoràvem. He tingut poc temps per pedalar, només un dia al gimnàs, un dia pels voltants de Girona i, cada dia, anar i tornar de la feina a Salt amb bici. Fins que avui m'he posat a pedalar de valent cap a Llançà, on passarem uns dies de vacances tranquil·lament a la casa de la família, a Grifeu. La Mercè i els nens han vingut amb cotxe i jo he fet els 71 kms fins a Grifeu d'una tirada, amb 2 hores i 21 minuts, que diria que és el meu récord. He arribat quan ja fosquejava, però pel camí encara he vist una arpella pàl·lida i he sentit un duc, a més de gaudir d'un paisatge impressionant, hivernal però assolellat i lluent. L'arribada ha estat el millor; amb la fred i una tramuntana "in crecendo", hem fet un bon foc a terra, hem torrat castanyes i he recuperat l'energia perduda gràcies a suculent carn a la brasa, compartida amb la Mercè, Ponç o Quim. Vespre magnífic vora foc i el mediterrani.
 
9501 kms i 300 espècies
 


 

dilluns, 2 de desembre de 2013

1 de desembre: 300 espècies!

I ha arribat el dia! La veritat és que no m'ho esperava a primers d'any, però a mesura que he pedalat quilòmetres per Lleida, Vall d'Aran, Delta de l'Ebre i sobretot l'Empordà, veia que amb sort i cames podria arribar-hi. No obstant això, estava clavat a les 296 espècies i no ha estat fins a finals de novembre que han "aterrat" les 4 darreres, amb el canvi de temps i amb molts observadors que han trobat rareses com un passerell gola-negre, un sit blanc o una águila cridanera. I ahir, dia 30 de novembre, vaig anar a pel bitó. L'Albert Burgas l'havia vist al capvespre feia poc i sabem que els bitons són molt constants en horaris i hàbits. Al matí, amb un fred que pela, surto de Girona, ben abrigat. Pel camí cau aiguaneu fins a l'alçada de Bordils on, a mesura que m'acosto al litoral empordanès, es va convertint en pluja. Arribo a Ter Vell, on el bitó no apareix.
 
 
                                                         Foto: Fran Trabalón (www.ornitho.cat)
 
Més tard arriben la Mercè i els nens; anem a gaudir de la preciosa calàbria grossa que s'està veient darrerament a l'Estartit mateix (on encara hi queden falciots pàl·lids!) i anem a dinar amb el seu germà Carlus i la seva dona Dolors, amb els "cosins" Juli i Albert. A l'hora bona torno a l'aguait de Ter Vell. Espero i espero. Tinc la certesa que el bitó arribarà. La tramuntana comença a bufar, cada vegada més forta. Fa fred i el canyissar grogueja a mesura que baixa el sol. Algun rascló reclama esquerp. Quan ja s'ha post el sol, sento passes per la passerel·la de fusta que mena a l'observatori; arriba algú a l'aguait, ben tapat, amb prismàtics. Primer no el conec, però després veig que és en Boris, del Parc Natural del Baix Ter. Junts esperem el moment del bitó. I sí, a les 17:38 veiem un preciós ocell rabassut, cua curt i de vol feixuc; és ell! Arriba d'entre el canyissar i es llença a l'altre costat de llacuna. 300 espècies vistes en un sol any fent servir només les meves cames. Estic molt content. Ens plantegem dormir a la furgo, però fa una fred terrible i en Ponç està fotut (de fet, no ha pogut ni anar al partit de futbol aquest matí), de manera que marxem a cals avis, a Palamós. Això significa que demà hauré de tornar fins aquí mateix (amb vent en contra!) i d'aquí anar fins a Girona amb bici!! Buf, quina mandra. Però si s'ha de fer, es farà. I més per sumar el bitó al llistat!
 

 
 
El desembre comença amb fred severa. Matí tranquil per Palamós, on el mar està espectacular, amb onades de tres metres que contemplem des de La Fosca estant. I, havent dinat (aviat, perquè fosqueja d'hora), em calço les botes i som-hi; tornada des de l'altra punta de Gavarres i amb trams de forta ventada i fred. Però ho aconsegueixo, tot i que arribo a Girona quan ja és pràcticament fosc. I, ara sí, puc descansar tranquil (ho celebrem amb un sopar a can Miguel Ángel Fuentes i la Raquel, amb un bonítol extraordinari pescat i cuinat per ell).
 
 
Al final, ho he aconseguit. M'havia plantejat tornar ara a l'hivern al Delta de l'Ebre a l'hivern a sumar ocells que encara em falten, en cas de no haver arribat a les 300, però tot això que m'estalvio. I ara, només a esperar si algun richardi, mergus, nyroca, argentatus o flammeus em proporcionen alguna sorpresa més per tancar l'any amb més de 300. Però l'objectiu s'ha aconseguit, les 300 espècies!
 
9352 kms i 300 espècies
 
 

divendres, 29 de novembre de 2013

29 de novembre

Aquests dies segueix fotent una fred que pela. Algun migdia he pedalat per la plana (amb aquesta fred fer colls i cims és mortífer, perquè cal afrontar la freda baixada ben suat!) i algun altre dia he pedalat al gimnàs. Vaig aprofitar per canviar les cales del calçat de la bici. Amb un any les he deixat absolutament malmeses, de tant caminar buscant ocells un cop arribava a lloc. Les cales han caminat pels secans de Lleida, per avetoses del Pallars, per sorrals del Baix Ter, per fangars als Aiguamolls, per rostolls a Esclet, per boscos de pi negre al Ripollès, per roquissars erosius de Cap de Creus, per arrossars del Delta i han acabat la seva vida al cim del Turó de l'Home... És maco pensar que m'ha portat per tants de llocs de Catalunya! Les guardaré. Un homenatge a les cales, una foto de record de les velles i les noves.
9255 kms i 299 espècies
 
 

dimarts, 26 de novembre de 2013

26 de novembre

Escric això tres dies després de la duríssima pedalada que em va portar des de Girona ciutat fins al Turó de l'Home. L'enemic? La fred! Ni els més de 120 quilòmetres, ni els 2500 metres de desnivell acumulat, ni les 7 hores pedalat i una altra caminant amb sabates amb cales per pedals... El problema va ser la fred. Dissabte sortia a les nou del matí des de casa, amb una breu aturada al polígon del sud de Mas Xirgo, a tocar de Vilablareix, on una veritable gentada d'ornitòlegs, encapçalats pels anelladors Carles Pibernat, Grabi de Jesús i Hubert Mas, havien aconseguit anellat el passerell gola-negre (gràcies a això confirmen que es tracta d'un exemplar de la subespecie -per alguns, espècie-cabaret). A més d'ells 3 i del passerell en qüestió, hi saludo molta colla durant els escasos 5 minuts que hi sóc: En Joaquim Martínez (autor de la troballa), en Jordi Bermejo, en Miguel Ángel Fuentes, en Gerard Carbonell, en Carles Tobella, l'Àlex Fonollosa, en Josep Polo, etc.
 
                                                                                       Foto: Jordi Bermejo

                                                                                          Foto: Jordi Bermejo
 
A les 9:15 començo a pedalar de veritat. Passant per Aiguaviva veig al semàfor que estem a -2ºC. La veritat és que ho noto. No m'acabo d'escalfar i no agafo un bon ritme. A les 9:50 sóc a Santa Coloma de Farners, i em començo a enfilar cap a Sant Hilari. Sento pica-soques blaus, mallerengues, pinsans, raspinells, picot garser gros, mosquiter comú i, per sorpresa, un reclam que em recorda a un mosquiter de doble ratlla, reclamant  al costat mateix de la carretera, a 0,6 kms de Joanet, que està a poca distància de Sant Hilari. Just en una pineda amb algun caducifoli. No porto ni prismàtics, però m'aturo un moment i el sento novament. És el reclam que tota la tardor he empaitat per tot arreu. Bé, un dels avantatges de la bici és que durant hores estàs sentint cants (sobretot a les pujades). De totes maneres, no ho puc afirmar al 100%, perquè no porto prismàtics, no puc gravar-lo i, de fet, amb les mans glaçades, no puc ni comentar-ho per missatge. Ho deixo estar, pensant que alguna estona que tingui, hi tornaré per comprobar-ho. Mentrestant, decideixo no comptabilitzar-lo al llistat, en no tenir la certesa absoluta. A les 11h sóc a Sant Hilari. Segueixo amunt, cap als Cortals (que ja està a 1000 metres d'altitud). I d'allà, abrigat amb passamuntanyes sencer, baixo fins a Coll de Revell. Allà començo a notar la gana i la set; menjo una barreta energètica de xocolata, però està congelada! Amb prou feines la puc rosegar. L'aigua també em glaça les dents. Enfilo cap a Viladrau i, al cap d'uns quilòmetres de pujada suau, agafo el trencant cap a Santa Fe, seguit per 3 kms molt durs, de desnivells del 10%. Allò m'acaba de madurar les cames, i arribo a Santa Fe cap a les 13h, força desgastat. Més encara amb la cala esquerra que em falla i em fa fer un mal gest de genoll. Però a Santa Fe apareix, esperant-me com m'havia promès, en Pau Garcia Campderrós, el meu salvador en una de les jornades més dures de tot l'any.
 
                                                                        Foto: Pau Garcia Campderrós

De fet, si no hagués estat per ell, no m'hauria aventurat a prova aquesta bogeria. Em porta pastes, mandarines, aigua, coca-cola, i em refaig, tot i que la fred segueix essent molt severa. Ara ve allò més dur: Arribar al Turó de l'Home! Mentrestant, m'anima el que em va dient en Pau; han vist un sit blanc al matí, encara fa poca estona i just en aquest momento, pel que sembla, encara hi és. Hi ha hagut, de fet, una processó d'ornitòlegs, aquest matí. Pujo cap a les antenes i d'allà, els 5 darrers kms, amb desnivells durs, propers al 12 % de mitjana. Si no portés a les cames prop de 100 kms i 2000 metres de desnivell, ho hagués pujat bé malgrat la fred, perquè estic fi, aquest any. Però pateixo. Agafo un ritme suau, amb l'avantpenúltim pinyó, i vaig alternant un pedalar rítmic però lent, ara dret, ara assegut.
 
 
I així anar passant minuts i metres d'alçada; 1200, 1300, 1400, rampes fortes, vent i fred, i ja sóc als 1500, enmig d'una panoràmica esplèndida que no puc assaborir per la fred i el vent. Hi intueixo la Serralada Litoral, Montserrat, El Tibidabo i Collserola, el Delta del Llobregat al fons... En Pau, tot darrera amb el cotxe, deu estar desesperat veient com pujo a ritme tan fluix (10-12 km/h), però la veritat és que estic perjudicat per tanta fred i desgast físic. Pel camí, em creuo amb en Santi Prat, que baixa amb cotxe i que més tard he sabut que informa per whatsap als fòrums d'ocellaires que estic a punt de "coronar el Turó de l'Home". Més tard en Javi Mendoza em dóna més ànims. I a dalt, ja a l'aparcament (on en Pau em deixa roba i més menjar), trobem en Manel Barrios que em diu que l'Eikel Delgado i en David Ibáñez són a dalt, "guardant-me'l". Quins ànims anar trobant gent pel camí donant-me esperances! Això, tot sol, hagués estat impossible. I sí, allà hi ha el sit blanc, a escassos metres nostres!!! I, a més, acompanyat per 4 pardals d'ala blanca i uns dotzena de cercavores. Impressionant! Baixem caminant, amb les sabates de cales (el mateix que pujant), que m'aguditzen el mal al genoll. Ara, més fred, quan pujo de nou a la bici per tornar, el mal passa de molest en dolorós. I així tota la baixada, fins a Sant Celoni, quan el genoll diu prou. La intenció era arribar a dormir a La Garriga, on viu la Mònica Suils i família (i on hi ha la Mercè i els nens), però no puc pedalar més, de manera que haig de "penjar la bici" en aquest punt i, quan el genoll millori, tornar a fer el tram Sant Celoni-Girona. Sinó, "no podré comptar de cap manera el sit blanc", penso!
 
 
 
 
                           Fotos: Javi Mendoza i Josep Bel

                                                                                      Foto: Javi Mendoza
 
I, finalment avui, dimarts 26, després de dos dies de deixar reposar el genoll, agafo el tren (recordem que vaig deixar-ho per lesió a la sufraja del genoll esquerra a Sant Celoni), i faig la tirada d'uns 51 quilòmetres que tenia pendent. No ha estat fàcil, el vent del nord és intens i molt, molt fred. I el genoll se'n ressent, no acaba de millorar. Hauré de deixar-lo reposar de veritat els propers dies... I, ara sí, ja puc comptar el sit blanc i, així, situar-me a les 299 espècies, una xifra impensable al mes de gener!
 
9174 kms i 299 espècies
 
 
 

 
 
 
 

 
 
                                                              

diumenge, 24 de novembre de 2013

22 de novembre

Cap a les 4 de la matinada la tramuntana entra amb força. A les 6 del matí ens llevem, encara en plena foscor amb en Gerard i en Pau, amb el bategar del vent contra els porticons del Mas Matà. A trenc d'alba, amb vent i fred, fem una volta pels estanys, on prop de 200 oques pasturen; entre elles, les 2 oques rialleres grosses i l'oca híbrida de galta-blanca i del Canadà. Més grues, algun senglar i en Pau i jo anem a peu fins al Cortalet. Decidim que, amb aquell vent, es fa difícil fer el cens però, això no obstant, provem de censar diferents llacunes. Malgrat el vent, anem fins a l'Estany d'en Túries, La Rogera i totes les llaunes que estan prou bé d'ànecs. Fem una bona caminada, uns 12 kms en total (que per cert, em permeten passar dels 9000 kms enguany sense ús de vehicles). No trobem cap espècie nova durant el cens i, per tant, torno amb en Gerard cap a Girona. Demà m'espera un repte important, fer el Turó de l'Home des de Girona amb bici, a veure si tinc sort amb el sit blanc!
 
9004 kms i 298 espècies