dilluns, 28 de gener de 2013

27 de gener


Després d’un cap de setmana dedicat a família (aniversari del cosí d’en Ponç i en Quim), concurs de Lego a Girona, dinars amb els de Palamós i amb la Iaia a Girona, vespre i matí amb en Roger i la Nora, etc. diumenge a la tarda, nova recerca de la becada amb BTT, que se m’està escapant. Hem fet 3 hores de BTT amb en Martín i en Marc Terrades. Res, novament ha fallat, després d’una recerca intensa, per llocs boníssims de Gavarres (la vall del Celrè, a l’hora més adequada). No hi ha hagut sort, tot i que ha cantat un gamarús mentre canviàvem la cadena de la bici (me l’he carregat pujant, sort que en Martín portava un “tronxacadenes”!). Espècies noves: 0. Quilòmetres (en BTT): 32 (de nits per camins enfangats, corriols estrets i dreceres diabòliques).

481 kms i 124 espècies



dimecres, 23 de gener de 2013

23 de gener

Dia absolutament urbà. Deixo en Quim a l’escola al matí, trist i plorós perquè avui no tindrà el seu germà que “el cuidi”; efectivament, ara és el torn d’en Ponç, després de refer en Quim d’una eterna grip de 9 dies, ara tenim en Ponç malalt. Vaig a Salt, al Consorci del Ter, amb bici. I, pel camí, recompensa pel “ciclista urbà”; canta una cotorreta de pit gris al Parc Central. 1 espècie nova. Uns 6 quilòmetres per carrers i asfalt.

449 kms i 124 espècies


diumenge, 20 de gener de 2013

20 de gener


Hem passat una molt mala nit; pobre Quim, no ha parat de tossir fins quarts de quatre de matí. Sort que ahir vaig dir que no a l’Aleix a l’opció d’anar a buscar el bitxac asiàtic al Delta (hi ha anat sol de bon matí i no l’ha vist). El dia sencer tancat a casa. Al vespre, hem aprofitat una horeta i mitja de descans per fer una ruta de 18 quilòmetres amb BTT amb en Martín González, amb frontals, per buscar la becada per obagues de Sant Daniel i Les Gavarres. No hi ha hagut sort amb la preuada becada, però sí que ham sentit el gamarús cantant a la Font d’en Fita. Hem arribat a casa glaçats!

443 kms i 123 espècies



divendres, 18 de gener de 2013

18 de gener


Feia anys que no dormia al Matà, on hi havia passat tants de dies, tantes setmanes; era la meva segona casa. Ara, remodelada i més confortable, manté l’encant, però també la fred. Quina fred que he passat a la nit. A fora, al matí estava glaçada la primera capa de les basses més someres. M’he aixecat unes quantes vegades a provar sort amb l’òliba i el mussol. Res de res. De bon matí, amb centenars d’oques movent-se per allà, he començat a caminar cap al Cortalet, amb l’esperança de sumar alguna nocturna o el faisà, que sembla desaparegut dels Aiguamolls. Arribo a les Gantes per comptar els primers ànecs, avançant feina per quan arribin l’equip de cens, en aquesta ocasió l’Oriol Clarabuch, en Gerard Dalmau, en Joan Morales, en Sergio Romero i en Joan Ventura, aquest darrer amb bici des de Figueres perquè també fa l’EcoBigYear (i pel camí té la sort que jo no he tingut amb l’òliba). A les Gantes sumo el cigne i l’ànec cuallarg. Anem al Quim Franch i, des d’allà, en Joan Ventura i jo anem caminant (no pas amb el Defender), fins a l’Estany d’en Túries, sumant un preciós mussol al Mas Trencat. Allà comencem a sumar, al ritme que la fred continua persistent (fins i tot cauen flocs d’aigua-neu sota un cel gris i amenaçador): tallareta cuallarga, perdiu roja, gamba-roja pintada i gamba verda. Arribem a la Platja de Can Comas, on veiem nombroses calàbries, cap d’elles immer malgrat que alguna pintava bé. Però, per contra, segueixo sumant, i no pas poc; a més de corriol gros i corriol cama-negre, cabussó emplomallat i el valuós cabussó coll-negre, trobat per en Gerard. Fem tot el cens per Les Llaunes (molt més fluix del que és habitual) i, darrer cop d’ull a mar. Quan ja ens n’anàvem, cansats de repassar calàbries, altre cop en Gerard, crida “calàbria grossa”! I sí, ho és! Aquest és l’ocell del dia! Acabem de repassar; un grup de Melanittas  llunyà no ens permet una clara identificació, però sí que veiem un xatrac bec-llarg en vol, també nou. Seguim, acabant de repassar aguaits, on al Bruel hi veiem el darrer ocell nou de la jornada, alguns mascles de morell cap-roig. D’allà al Matà on acabem el cens, però ara ja amb cotxe per la RNI1, de manera que tot el que veiem no s’hi valdrà (llàstima, perquè trobem bec-planer, cotxa blava, boscarla mostatxuda...). En fi, un altre dia serà. El dia ha millorat, no fa tanta fred, i pedalo cap a Girona, sense Pandion novament al Fluvià. Abans de fer-se fosc sóc a casa, a Girona, una tornada ràpida d’1 hora i 28 minuts des de Sant Pere. Total, he sumat 14 espècies! I, de quilòmetres, avui uns 47 amb bici, i potser 7 o 8 caminant amb botes d’aigua! 

425 kms i 122 espècies





17 de gener

Després de treballar, i amb en Quim ja molt més refet de la grip dels darrers 3 dies, he agafat la bici i a pedalar cap al nord, contra la tramuntana que bufava, cada cop més forta, com per recordar-me que estem en la severitat de l'hivern. Girona, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, la Costa-Roja, Medinyà, Cervià, Sant Jordi... Aquí comença a notar-se el vent suau del nord. Colomers, Vilopriu, Valldevià i just al canviar el vessant del Ter pel del Fluvià, la tramuntana es fa present, cada cop més intensa i freda, a mesura que va caient una tarda amb llums extraordinàries. Arribo al trencant de la carretera de l'Escala, cap a Ventalló, l'Arbre-sec, Saldet, l'Armentera, Sant Pere, i faig el cens del tram baix del Fluvià, sense sort amb el coi de Pandion! Ja porto 2 fracassos! Hi veig de nou 2 xixelles, molts ànecs refugiats del vent, i 4 o 5 roquerols, espècie nova. Cap al Matà, contra vent, mort de fred, amb les darreres llums, a temps per veure dos nous ocells de l'any: una xivita als estanys i enfilant-me a la torre albiro una arpella pàl.lida femella. Cap a recés, dutxa calenta, estufa a tot drap, menjar calentó i provar sort amb nocturnes, malgrat el fort vent que encara bufa... 3 espècies noves i uns 52 quilòmetres pedalats.

380 kms i 108 espècies