dimarts, 26 de febrer de 2013

26 de febrer


Diumenge es va veure un morell xocolater a l’Estany de Banyoles. No ho he sabut fins aquest matí. Després de treballar, sense dinar, pujo a la bici, i amb tres quarts d’hora des de casa fins a l’Estany de Banyoles, estava veient morells... Això sí, el xocolater ja no hi era! Només ferina i fuligula. Quina llàstima. Però no torno “buit”, un mascle de xibec preciós es deixa veure al mig de l’Estany. Fantàstic! 148 espècies. Avui uns 49 kms. 

1301 kms i 148 espècies



dissabte, 23 de febrer de 2013

23 de febrer


Onada de fred. Aquest matí estàvem a -8ºC als voltants de Girona, a -5 a ºC a casa. I temporal de vent sever a l’Empordà. Amb aquest panorama, i malgrat que els Aiguamolls estan plens d’espècies que em falten (capons reials, grues, xibecs, etc.), ens limitem a quedar-nos a Girona. Anem a la piscina i a fer spinning (primer jo, després la Mercè) al gimnàs. Aquesta setmana he fet 3 dies més d’spinning, o sigui, 90 kms més, aprox. I avui a la tarda, anant a jugar amb els nens a casa en Jordi i l’Olga, una oreneta cuablanca sobrevolant l’Onyar! I, al Parc de les Pedreres, un grup mixt d’ocellets enfredolits, amb bruel, mallerenga emplomallada, cotxa fumada i un reietó! Per tant, dues més al sarró: 147. Ah, no havia explicat que la Roser em va regalar aquest braçalet, “sportSafe”, que indica el nom, adreces, telèfons, grup sanguini, etc.

1252 kms i 147 espècies


dimarts, 19 de febrer de 2013

19 de febrer


Cens al PNAE. Com sempre amb l’Oriol Clarabuch, Sergi Romero i en Joan Ventura, acompanyats aquest cop d’en Gerard Dalmau i el seu pare, i també en Tono Folguera i els dos companys que fan el reportatge. Camino fins al Cortalet i d’allà fins al Túries, mentre ells van amb cotxe fins allà. Les Llaunes estan força buides, però a més d’astor i esmerla que ja els tenia, veiem pelegrins, diversos limícols, ànecs cuallargs, perdius, i el millor de tot, aquest sí que nou: 5 becadells sords! L’Oriol sent una svecica al meu costat; jo sento quelcom, però no la identifico i no la sumo a la llista. Al Matà sumo el territ menut. I d’allà anem a censar (amb cotxe la RNI1). Em desespero veient tantes espècies noves (grua, milà reial, oreneta cuablanca, oreneta vulgar, xibec....) i a Pericos hi ha corriol petit, batallaire, valona, bec d’alena, tètol cuanegre i valona. Buf, això ja no puc obviar-ho! Són les 14:30 i tinc la bici al Matà. A les 18h haig de ser a Girona, on en Ponç surt de teatre. A les 15:00h surto del Matà. Em planto a Pericos a les 15:21. I d’allà, veient bec d’alena, tètol, batallaire i corriol petit (no veig la resta, però ja estic satisfet), una contrarellotge fins a Girona. Faig una quilometrada de por, seguida, amb vent del sud! Arribo fet pols, a les 17:30 a casa. A temps! 84 kms amb bici, uns 8 a peu. Estic a 145 espècies, uau!

1158 kms i 145 espècies




18 de febrer


Pedalada absolutament èpica. Surto a la tarda de Girona, sota la pluja. Des de Girona fins als Aiguamolls sota l’aigua. Arribo fred i xop, però sobretot brut de fang, fruit dels esquitxos dels cotxes i camions que em passen pel costat. Realment, poc adient, amb tanta pluja, pedalar uns 48 quilòmetres! Això sí, Petronia pel camí, i finalment la Pandion a Caramany. El premi, al Matà, és un torlit. 3 espècies més aquest dia passat per aigua! Quan arribo al Matà, havia quedat amb en Tono Folguera que està fent un reportatge de 30 anys de creació del Parc dels Aiguamolls, i m’entrevista ell i dos companys més, fent un muntatge divertit al menjador del Matà. I, encara més tard, m’acompanyen fent un agradable sopar, en Gerard Dalmau i el seu pare Francesc, que també dormen al Matà, entre mussols i una òliba que em desperta més de 10 vegades a la nit (sento les passes sobre la meva llitera i els seus xiscles inquietants).


1066 kms i 138 espècies






dissabte, 16 de febrer de 2013

16 de febrer


De bon matí, en Pablo i jo fem una ruta amb BTT, preciosa, tot voltant els cingles de Sant Roc i la Barroca. No hi ha sort amb el pela-roques i el cercavores, però el paisatge és meravellós i a més de lluers, pinsans borroners, pinsà mec, durbecs (un d’ells des de casa en Pablo mateix), sumo 3 espècies: cotoliu (en sentim 3 de diferents), griva (també 3 de diferents) i pica-soques (en canta un prop de Sant Martí, ja a la tornada pel Camí Ral). Després d’aquests 38 quilòmetres, dinem a Can Pablo, i tornada a Girona en bici (19 kms més, aquest cop a un ritme feixuc, perquè estic cansat i tinc les cames carregades d’aquests dos dies), i a disfressar-nos tota la família, que és Carnestoltes al Col·legi Verd! 135 espècies i avui 57 kms.


1018 kms i 135 espècies