divendres, 29 de març de 2013

29 de març

M'aixeco a la nit diverses ocasions, al Matà estant, però la polla pintada no canta. A les 6:35, des de l'aguait del transformador del Matà, la veig un moment. Llunyana i poca estona, però finalment es deixa veure. Anem a anellar amb en Ruben Ibáñez. Poca cosa, però veiem un agró roig, un ocell que m'encanta, recent arribat del continent africà. Cauen alguns mosquiters de passa, alguna boscarla del joncs i poca cosa més, tret de pit-roigs, mosquiters, tords i tallarols de casquet. Al migdia, arriba el pare i mirem quatre ocells més de la torre, mentre fa d'avi una estona. Dinem a la Cooperativa de Garriguella, on hi arribo pedalant, només 5 minuts després que la Mercè, nens i avi ho facin amb el cotxe. Un bon dinar d'embotits i formatges. No surt el cucut reial. Torno a Llançà, on al vespre arriba en Quico Parés. Un bon dia, combinant ocells, bici, Aiguamolls, família i mainada. Un còctel ideal!
 
 
 
2209 kms i 185 espècies
 
 
 
 

28 de març

Matí plujós, tapat i fred; el passem sencer a casa, a Llançà, vora el foc, jugant amb en Ponç i en Quim. Al migdia millora, fins i tot surt el sol i pedalo fins al Cortalet (pel camí, cotxa cua-roja a Vilajuïga, però no surt el cucut reial als lloc esperables), on hem quedat amb en Jordi Sargatal i l'Oriol Clarabuch per començar a comptar els nius de cigonya d'aquest any. D'allà al Matà, on no podem obrir xarxes per anellar, perquè comença a ploure de valent. Al Matà al matí en Pau Garcia Campderrós hi ha vist una polla pintada, però no hi ha manera que la trobem; hi veiem becs d'alena, gavina corsa, bec-planer, roncaire, tètol cuanegre, capons reials, etc. Finalment, al capvespre, i ja fosquejant, obro les xarxes; paro l'orella per si canta la polla pintada, sense sort. Canten, però, milers de reienetes, granotes i gripaus corredors, com també algun rascló i un martinet de nit. Sopem amb en Sergi i els seus nens, en Sam i l'Oliver, a Sant Pere. A la tornada, torno a provar sense sort la polla pintada. Passem la nit al Matà (ja és la tercera que hi passo aquest any, una per mes).
 

2163 kms i 183 espècies

 

dijous, 28 de març de 2013

27 de març

Delfià és d'aquells indrets de món que exemplifiquen l'essència dels "racons de Natura". La primavera és a Delfià més intensa que enlloc. Les orquídies hi creixen amb més color. Els ranuncles entapissen els estanys mediterranis amb més lluentor. Els cruixidells hi canten amb més intensitat. I els ocells migrants s'hi aturen més dies que enlloc. I això és el que va passar amb l'arpella pàl·lida russa, un ocells que porto dècades buscant per Catalunya, sense sort. De bon matí hi vaig amb bici veig amb en Gerard Carbonell una més que probable femella. Voltem amb en Pau Calero i els nens (que arriben amb la Mercè amb cotxe més tard) i no veiem el mascle. Gaudim de Delfià, quina meravella de lloc! Veiem cueretes grogues, tallarol de garriga, milà reial, milà negre, xoriguer petit, esparver, arpella, arpella pàl·lida, etc. A la tarda, després d'una reunió de feina, hi torno. Hi ha una peregrinació d'ornitòlegs, fent honor a Setmana Santa (Àlex Ollé, Pau Garcia Campderrós, Pau Calero, Joan Ventura, Dani Valverde, Jordi Martí, Gerard Carbonell, Gerard Dalmau, Manel Barrios, Grabi de Jesús i nosaltres quatre). I sí, aquest cop veiem un mascle d'arpella pàl·lida russa. Quin ocell tan maco! Es fa fosc i haig de tornar a Llançà; temps just per parar a Roca Miralles, on cria el duc. No hi canta el xot, però sí el duc amb insistència. Un pletòric final del dia, culminat amb un sopar a casa amb en Pau Calero, l'Olga Mallofré i en Salvador Oliu, degustant la fideuà que ens fa la Mercè.
 
2126 kms i 180 espècies


 
(foto molt bona de l'Àlex Ollé; reservoirbirds.com)

dimarts, 26 de març de 2013

26 de març

Avui tenia un dia de vacances. I l'hem aprofitat amb família, voltant pels Aiguamolls. De totes maneres, primer havia de fer el tram de Palamós a l'Alt Empordà (amb una aturada, sense sort, al Baix Ter, on ahir s'hi va veure una cornella emmantellada). Sí que veig la preuada gavina corsa, als arrossars, ara secs, de Pals. Abans, havia rebentat roda a Montràs, a plena autovia. Segueixo cap al nord, sense sort amb els cucuts reials, amb una aturada al Matà, on canvio la bici de carretera per la BTT que tinc allà guardada tot l'any. La Mercè i els nens m'esperen al Cortalet, on muntem les 4 bici, i cap a l'Estany Europa s'ha dit. El dia és primaverenc, primer assolellat, després tapadot fresc. Pel camí, estols de grues, cridaneres i viatgeres, van enfilant nord enllà. Veiem alguna cuereta groga, tètols cuanegres, bec-planer, capó reial, milà negre, arpelles, ànecs de totes les espècies (inclós el cuallarg), menys l'anhelat roncaire, cigonyes arreu, i, arribant a l'Estany Europa, ens trobem en Toni Alonso amb l'Olga, que ja han vist una femella de rascletó. Ens costa, però al final el localitzem i en gaudim tots plegats, amb el cata. A partir d'allà, tornem al Cortalet, i la família ja va cap a Llançà. Jo torno al Matà a canviar novament la bici i vaig fins a Castelló, Pedret, l'abocador, bassa de Pedret i, dubtós, decideixo deixar Delfià per un altre dia (greu error, hi havia un mascle d'arpella pàl·lida russa i una cigonya negra!). Pel camí, un esplèndi capsigrany a Pedret, amb el rogenc característic al cap, lluint-lo amb llum de tarda. Arribo a Llançà, cansat de fer voltes (he fet 102 kms!). Encara tenim temps per anar a fer 4 espàrrecs tots plegats per sopar i, sobrevolant-nos, els primers exemplars del meu ocell preferit, l'oreneta cua-rogenca.
 


2052 kms i 176 espècies

 


 

 
 
 
 
 
 
 



25 de març

Després d'un matí de feina que em porta a la seu del Consorci a Manlleu (malauradament en cotxe), torno a Palamós, on estem instal·lats aquests dies. A la tarda, amb els nens jugant a la sorra de la platja, miro el mar durant menys de mitja hora, suficient com per comprovar que, efectivament, el canó de Palamós és molt més que una cançó marinera, molt més que l'origen de la gambes... És, novament, una font d'aliment pels ocells marins. Aquest cop no hi veig dofins, però sí centenars (potser milers) de gavines menudes, 3 paràdits cuapunxeguts (2 en fase clara) oferint-me magnífiques exhibicions de les seves males arts, xatracs, centenars de baldrigues (entre les quals, diverses baldrigues cendroses), mascarells, gavines capnegres, i alguns joves de gavineta de tres dits! Déu ni, amb poca estona. Vull anar a dormir aviat que demà, aprofitant les vacances, toca pedalar, però amb en Carlus triguem 1 hora i mitja a muntar l'estri que demà permetrà estirar en Quim amb la seva bici.
 
1954 kms i 171 espècies
 

dilluns, 25 de març de 2013

23 de març


A les 6:39 sona el "despertador" (en Ponç, en Quim, i els seus dos cosins de Palamós fent gresca). Aprofito que estan distrets jugant junts, i amb molta gent a casa, per escapar-me a mirar el mar una estona. Carrego cata i trespeus a la motxil·la i cap al Far de Palamós. Un bon matí primaveral, molt de moviment: Centenars de baldrigues d'ambdues espècies, més de 800 gavines menudes cap al nord, 2 paràsits grossos, encara algun gavot i mascarell, gavines capnegres, un jove de gavineta de tres dits molt propera a la costa, estols d'anàtides cap al nord (només identifico amb certesa uns cullerots) i, el millor del dia, un preciós paràsit cuapunxegut en fase clara, espècie nova. Cap de setmana de mones, espàrrecs, orquídies, família i mainada, per Palamós i Calonge.

1945 kms i 170 espècies





22 de març

Acabant de treballar, fem la bossa per anar el cap de setmana a Palamós. M'enfilo a la bici i cap a llevant. Aquest cop, però, he pensat que faria una ruta diferent, a veure si m'aporta més espècies. Pujo als Àngels, carregat amb binocles i roba a la motxil·la, baixo a Madremanya, Monells, Corçà, La Bisbal i, aprofitant el vent fort del sud, m'arribo fins a l'estany de l'amic Ramon Fortià, l'estany de Boada. Està molt bonic, ple d'ardeids (agrons blancs, martinets, bernats), moltes xivites, ànecs, grassets, però cap cuereta groga ni cap roncaire, espècies que pensava que sumaria. Més endavant, a l'antic estany de Pals, un bonic grup de flamencs s'hi alimenta calmadament. A partir d'allà, el meu via crucis de Setmana Santa. La tarda està caient ràpid, i els 20 quilòmetres que em separen de Palamós són duríssims, perquè el vent del sud és francament fort. Trigo una hora a fer-los! Cansat, arribo a cal germà de la Mercè, on passarem el cap de setmana amb els nens, els cosins i tota la colla. Cap espècie, avui, i moltes cames...
 
1937 kms i 169 espècies
 

 

dijous, 21 de març de 2013

21 de març

Esplèndida benvinguda de la primavera. De bon matí, esmorzant amb en Quim i amb en Ponç (la Mercè ja era a l'Institut), aixequem el cap, i veiem els primers falciots sobrevolant l'eixample gironí. Aquest moment és sempre molt especial. Enguany, 5 o 6 dies abans d'hora. Els donem una càlida benvinguda. Sortim tots tres a la terrassa i, amb ulls d'infant inquiet, en Quim els diu que mengin molts mosquits, mentre en Ponç els pregunta si han volat gaire de pressa durant els milers de quilòmetres que han fet des de l'Àfrica. Sigui com sigui, aquí els tenim, i aquí els gaudim.
 
Al matí he anat amb bici fins a Bescanó, on des del Consorci del Ter fèiem una plantada popular amb escolars (dilluns vam estar a Torroella, dimarts a Jafre, ahir la vam fer a Sant Gregori, demà a Salt...). Pel camí, diversos mosquiters de passa, espècie nova de l'any. I, a la tornada, m'he aturat a buscar Porzanas als aiguamolls de les Hortes, on una bonica boscarla dels joncs es removia inquieta dins les balques i el canyís. Quan passejo per les Hortes, sovint recordo, mig emocionat, l'època en què vaig promoure la recuperació d'aquest espai des de l'Ajuntament. Molts maldecaps, molts entrebancs, moltes discussions. Però ara, veient mainada que en gaudeix, gent que hi fa esport, lliris grocs i boscarles dels joncs, penso que aquesta recompensa és ben merescuda! Llarga vida a les Hortes del Ter!
 
 
1878 kms i 169 espècies
 
 
 


dimecres, 20 de març de 2013

20 de març

Des de ciutat estant, treballant i fent "vida urbana", poques espècies puc sumar. Però avui, al captard, després de gaudir d'un falcó pelegrí fent espectaculars picats entre l'ocellam de l'eixample gironí, amb en Ponç hem vist 3 ballesters. Ja han arribat! Més tard, de nits, sopar-junta de l'APNAE, a casa, que ha acabat tard. I, ho ha de confessar, hem "pecat": M'he arribat, amb cotxe, a gaudir de la meravellosa cotxa diademada que ha aparegut al Tarragonès. En fi, el ballester compta; la cotxa, si la vull comptar, em tocarà pedalar 400 kms per autopistes i nacionals, cosa poc recomanable. Mentrestant, final de l'etapa reina de la Volta a Catalunya, avui amb culminació a Vallter. Quin espectacle! Ja arriba el bon temps, les clàssiques, els ballesters, aviat el Giro, aviat els falciots i, la setmana que ve, si tot va bé, cap a l'Empordà amb bicicleta.

1861 kms i 166 espècies
 

dilluns, 18 de març de 2013

18 de març

Després de fer una xerrada a l'IES Montgrí de Torroella, sobre el Consorci del Ter, passo per Canet de la Tallada per unes actuacions de l'Interreg, per Jafre a veure les obres del LIFE, i al migdia torno a Girona. Podia anar a pedalar, però tenia poc temps per anar a buscar els nens a l'escola a dos quarts de cinc, de manera que he pedalat, sí, però sobre bici estàtica. I, just sobre el cel del gimnàs, al Parc del Migdia, una àguila marcenca, enorme i blanca, en pas cap al nord. El mateix exemplar (he avisat per whatsapp a la colla), l'han vist en Jordi Bermejo des de la Nestlé, i en Grabi des de la Devesa. Al llarg del dia, pel que em diuen uns i altres, han passat desenes de marcenques per sobre la ciutat. Des de la terrassa de casa he buscat, en va, més rapinyaires o altres migrants, a la tarda.

1861 kms i 165 espècies

diumenge, 17 de març de 2013

17 de març

Un cap de setmana de pocs ocells (ja vindran dies "forts") a partir d'ara, a finals de març, abril i maig. Però un cap de setmana molt agradable, senzill i feliç, gaudint de la família. Ahir dissabte, excursió amb diversos professors de l'IES Santa Eugènia, el pare i tota la família, a les Baumes d'en Caxurma, a la Garrotxa. I avui, volta amb bici amb  els nens, fins al Ter i curs baix de l'Onyar, dinar a la terrassa (atents al cel, on passaven xoriguers, orenetes i algun aligot en pas).

1831 kms i 164 espècies
 


 
 
 
 


 


divendres, 15 de març de 2013

15 de març

 
Fent cas a les darreres observacions, no hi ha gaire res de nou que pugui sumar, però un dia així de lluent, amb un cel net i clar, després d'una tramuntanada, es mereix una bona pedalada. I sí, canvio novament dinar pel pedals, i m'arribo a Esclet, que està meravellós. A més de centenars d'orenetes (entre les quals l'única espècie nova del dia, oreneta de ribera), milans negres, una grua joveneta (amb cara de cansada, segur que despenjada d'algun grup dels que va creuar el cel gironí ahir a la nit), xivites, gamba-roja pintada, etc. Que esplèndids són aquests racons de Natura a la plana. Espero que en poguem gaudir per molt de temps!

1824 kms i 164 espècies 
 

dimecres, 13 de març de 2013

12 de març

 
Al migdia (canviant dinar per pedals) vaig fins a Esclet, on a través del grup de whatsapp sé que s'ha vist un botxí (Dani Valverde i Gerard Dalmau), un còlit ros (Dani Valverde) i a Campllong una polla pintada (Miguel Ángel Fuentes). Quan hi arribo m'hi trobo l'Hubert Mas, també en ple Eco Big Year, m'hi trobo el botxí, m'hi trobo un dia esplèndid primaverenc... però no aconsegueixo veure-hi ni la Porzana ni l'hispanica.  A sota, les dues fotos del dia, fetes per l'Hubert Mas.
 
 
1792  kms i 163 espècies
 
 
 
 
 
 
 
 

diumenge, 10 de març de 2013

10 de març


De bon matí rebo un missatge d’en Carlos Álvarez, que la terrerola rogenca que hi havia ahir a Platja d’Aro encara hi és. M’enfilo a la bici (buf, com tinc les cames de carregades!) i a les 9 del matí ja sóc allà (1 hora i 12 minuts!). Amb els binocles petits miro aquest alàudid, que el veig petit, efectivament, però no puc assegurar que sigui rufescens (tot i que pinta realment bé, per la mida, coloració...). No trobo la Porzana que hi ha al Ridaura, però sí la canus enmig dels Estanys de les Escoles, tan tranquil·la allà al mig. Torno com un llamp a Girona, per anar a la cursa que fan els nens a Flaçà (on veig falciots, però no compten, hi he anat en cotxe!). En Ponç queda 5è, en Quim 1er, empatat amb el 2n! Diplomes, fotos, dinar d’aniversari del pare de la Mercè a Vilobí, i una mica de descans a la nit, encara discutint amb en Carlos Álvarez sobre la correcta identificació de l’alàudid... Total, una espècie nova (veurem les fotos de la terrerola, per si al final són dues...) i 78 kms més.

1751 kms i 162 espècies




dissabte, 9 de març de 2013

9 de març


A primera hora, la sortida amb barca anual de l’APNAE, ajornada al gener i febrer fins a tres vegades pel mal temps. Molts ocells marins (Rissa, minutus, mascarells, baldrigues, gavots), la majoria dels quals ja he vist a l’EBY, tret de la gavina corsa, que no puc comptar, lògicament. M’he arribat fins a Roses amb bici, des del Far d’Empordà. Retorn feixuc fins a Girona, amb escala a Pericos, Cortalet, etc., però sense sumar res de res en tot el dia. I, això sí, amb 92 kms a les cames!

1673 kms i 161 espècies


8 de març


Després d’uns dies amb una frenètica activitat ornitològica de diferents ocellaires de les comarques gironines (es nota que arriba la primavera), a la tarda agafo la bici, i cap als Aiguamolls, a la recerca d’especialitats de primers de març (capó, Porzanas, canus, etc.). Arribo al Matà a mitja tarda, que està pleníssim d’aigua. Allà un estol de 8 capons reials alcen el vol. Hi trobo en Joan Ventura, que també està en ple EcobigYear, sumant espècies a peu i amb bici. Als canyissars del davant de la Depuradora se’m creua una cotxa blava, segona espècie del dia. D’allà al Cortalet (on en Joan em diu que hi ha un roncaire), per la carretera. Però ni rastre d’aquest querquedula! Sí que hi ha un petit grupet de cames-llargues. Des d’allà, cap a l’Estany Europa, a la recerca de Porzanas. Massa aviat, res de res. Vaig a Pericos, sense sort, i ja prop de Castelló, veig un milà reial (ja era hora, ha estat un hivern molt bo i se m’amagava!). M’arribo a l’abocador, on hi ha estols nombrosos de milans negres (una altra de nova) i reials. Ja cap al tard, vaig anant cap a El Far (en un camp, entre molts gavians, dos fuscus adults!), on en Joan Morales i la Ma Àngels Pujolar ens han convidat a sopar i dormir. La Mercè arriba al vespre amb en Quim i en Ponç, i en Joan ens fa una deliciosa fideuà, que el paladar agraeix, després d’un dia cansat però preciós, testimoniant l’arribada de la primavera. Per tant, 6 espècies noves, 82 kms.

1581 kms i 161 espècies



dimecres, 6 de març de 2013

6 de març


Llevantada espectacular. Els Aiguamolls estan a rebentar d’aigua. I el Ter baixa sense cap moderació, descarat i valent com poques vegades. Al matí, per feines del Consorci, vaig a Susqueda, a Bescanó i a diferents llocs. Més tard, en Gerard troba una gavina menuda a Esclet (primera pel Gironès) i hi vaig pitant al migdia (encara amb pluja). A la tarda la cosa amaïna, i m’enfilo a la BTT, amb l’esperança que encara hi sigui, i aprofitant que, després de 3 dies de pluja incessant, avui serà el dia que passaran grues cap al nord. A Esclet (40 minuts des de Girona), hi trobo l’Aleix amb cata, que m’ajuda a localitzar la gavina menuda. Entre els limícols (fredelugues, torlits, gamba-roja vulgar, becuts, daurades, xivita, corriols petits), hi ha una valona, segona espècie del dia. Des d’allà, busquem tots els racons del cel, encara ennuvolat, a la recerca de grues. No surten, però tinc esperança. Enlloc de tornar per on he vingut (Via Verda), torno pel Remei, cap a Cassà. I de sobte, sobre el meu cap, un estol de 15 grues sublims, amb l’arc de Sant Martí a llevant. Me les mereixia!! Després de més voltes, un cop a Fornells baixa per la Barceloneta fins a Llambilles. Des d’allà, un imponent estol de 200 grues enfilen el nord; truco la Mercè que és a casa amb els nens i les veuen tots tres per sobre el carrer de la Rutlla!!! De Fornells a Quart i m’aturo al lloc on en Joaquim Martínez ha estat veient becada els darrers dies. I sí, a les 19:04 en veig un exemplar volant des de Gavarres cap al riu. Tarda rodona, tot i que arribo a casa enfangat fins al clatell. Amb 4 noves espècies (155) i havent pedalat uns 52 kms amb BTT, que cal sumar als 30 del gimnàs d’ahir...

1499 kms i 155 espècies

diumenge, 3 de març de 2013

3 de març


2 de març: Em llevo a les 5, anem amb l’Aleix, Gerard C., Hubert i Pau Garcia Campderrós, a fer el cens mensual de Cap de Creus (com a destacable, 31 Rissa tridactyla), però no puc sumar res. Al migdia torno a Girona, i cap a Palamós amb bici, on hi ha la Mercè i els nens. Cap espècie nova, 45 kms.

3 de març: A les 7 del matí diana, i em passo 2 hores i mitja mirant el mar, al Far de Palamós. Finalment surt la Rissa, un adult. I aquest sí que compta! Després de tornar amb bici a casa en Carlus i Dolors, esmorzo, i cap a Palafrugell, on hi ha un partit d’en Juli que en Ponç vol mirar. Pel camí, sumo la mallerenga petita (curiosa aquesta població litoral d’una espècie que sempre associem als boscos pirinencs). I d’allà, segona “escala”, a La Pera, on fem una calçotada amb en Jordi Muñoz i la colla dels Collarins. Allà sumo l’oreneta vulgar, que encara no la tenia. I, finalment, retorn a Girona pels Àngels, esperant al capvespre, però sense sort amb la becada (tercer intent de l’espècie, frustrat de nou). Espècies: 3, ja estic a 151. Kms d’avui: 71.


1417 kms i 151 espècies