dimecres, 29 de maig de 2013

28 de maig

Confesso que he gaudit moltíssim dels 4 dies de pedalada fins a Lleida (i tornar!). Hem fet 624 kms. Hem conegut el país, hem conegut gent, pobles, paisatges. Hem vist la transició des de la Catalunya vella a la Catalunya nova, les parles i els accents, els pobles i els mercats. Hem vist com les fagedes de les Guilleries esdevenien secans i guarets coronats per ametllers del Segrià, com els pica-soques deixaven pas a les calàndries i gaigs blaus. Hem deixat el Gironès i la Selva, per passat de l'Osona i el Bages cap a l'Anoia, fins arribar a la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell i, finalment, les Garrigues i el Segrià. Del l'estimat Ter fins a l'Ebre, entre el Llobregat i el Sió. Quin país que tenim, i com l'hem gaudit, pedalada a pedalada, ocell a ocell, àpat a àpat. El resum tècnic és:
 
             Dia 25 de maig: Girona-Cervera, 192 kms, 20,1 kms/h de mitjana
             Dia 26 de maig: Cervera-Maials-Alfés, 156 kms, 19,3 kms/h de mitjana
             Dia 27 de maig: Alfés-Linyola-Calaf, 126 kms, 18,4 kms/h de mitjana
             Dia 28 de maig: Calaf-Girona, 150 kms, 22,8 kms/h de mitjana
 
 
 
Aquest darrer dia, el 28 de maig, ens llevem un xic més tard, a les 6:30. A les 7 i 10 estem esmorzats, al Bar Turisme de Calaf. Per la nostra satisfacció, ens plantem en menys d'una hora i mitja a Manresa, on creuem la ciutat a bon ritme.
 
                            
Aturada a Moià, amb un providencial esmorzar, i la cama de l'Oriol, que anava amb malla curta, a causa del sol

  
Pujada poc agradable cap a Sant Fruitós, Calders i Moià, on un bon llom amb formatge i coca-cola ens dóna energia per la resta del dia. Des d'allà, volem fins a Collsuspina, baixem a Tona, i fem un ascens molt bo a Viladrau. Aquí l'Oriol recull la furgo i jo enfilo, ja amb temps amenaçador cap a casa, per Sant Hilari Sacalm i Osor.
 
Creuant Manresa pel centre de la ciutat, millor opció que l'escollida a l'anada

 

Ja a Collsuspina, deixant enrere el Bages, per baixar cap a la plana osonenca
 

Baixant cap a Osona, ja prop de Tona, amb les Guilleries al fons, encara amb sol

 Realment han estat dies INOBLIDABLES. Plens d'ocells, de reptes, de moments irrepetibles. Aquesta "marató" d'un any mirant ocells sense cotxe m'està fent descobrir el fet de viatjar amb bicicleta. Un ritme idoni. Ni massa lent, ni massa ràpid. Permet gaudir del país sense fer-lo malbé, sense entretenir-s'hi massa, sense passar-hi de llarg. I, com diu l'Oriol, viatjar allarga la vida!
 
Pájaro a pájaro conocí la tierra, ens recitava Neruda. Pedalada a pedalada, empaitant ocells, conec el país...
 
 4483 kms i 269 espècies

27 de maig

Novament a les 6 del matí sona el despertador. Durant la nit ha plogut (i hem sentit els torlits des de l'habitació estant) però ara el cel està raonablement net. Les cames comencen a estar carregades. Esmorzem una petita pasta al hall mateix de l'hotel, inflem els pneumàtics aprofitant la benzinera a l'autopista i més pistes, com qui no vol la cosa, per la timoneda. L'objectiu és una zona al sud de Lleida on s'hi ha estat veient darrerament l'esparver d'espatlles negres, segons ens comenten en Joan Estrada, en Gerard Bota i en Marc Gálvez; aquest darrer em posa en contacte amb en José Guerra, que està per la zona. Ens costa més del compte arribar-hi, no hi ha camins ni carreteres directes i tornem a fer més pistes de terra del que volíem. Però finalment hi som. En arribar-hi, en José ens diu que al matí hi era. Passem 3 hores buscant-lo. Finalment, gràcies a ell, el trobem. Quin ocell tan bonic. Sempre que el veig recordo que l'Antoni Domènech, a 8e d'EGB, "me'l va dedicar" el dia del comiat de l'escola Eiximenis.

Amb en José Guerra, que ens ajuda a trobar un dels únics Elanus de Catalunya

L'esparver d'espatlles negres, fotografiat per Jose Guerra, un premi a la pedalada
Des d'allà, i conscients que la trenca seria un miracle (quina llàstima que la que vaig veure als Aiguamolls fa uns dies va ser amb cotxe i no pas en bici!), cap al darrer dels objectius, la polla blava a Ivars. Creuem els Alamús, Bell-lloc d'Urgell, Sidamon (al mercat setmanal uns plàtans deliciosos), Mollerussa, i d'allà cap a l'Estany d'Ivars, passant per Vilasana. Un cop a lloc, no ens costa sentir una polla blava roncant. Perfecte! Ja és ben trist que hagi d'anar tan lluny a veure-la. Les de l'Empordà ja no hi són, s'han extingit novament.



 
Escala a Sidamon, on al mercat ens nodrim i carreguem de plàtans i peres


A l'Estany d'Ivars, un racó esplèndid de país, recuperat fa ben pocs anys

 

Ara, només falta anar a dinar a cals oncles de l'Oriol, que viuen a Linyola. Fem un gran dinar, amb grata companyia i bona conversa sobre regadius, esparvers cendrosos, panís / blat de moro i, amb la panxa plena, comença el llarg retorn cap a Girona. Són les 15h i el vent és fort, novament en contra. No sé com ens ho fem, però no hi ha manera de tenir vent de "popa"!! Vallverd, Ivars, Bellpuig, Torregrossa, Tàrrega i, ara sí, vent lateral fins a Cervera. Un cop allà, són ja les quatre de la tarda. Estem cansats, però podríem tirar, si no fos per la pluja que, ara sí, ja no podem esquivar-la més. Ens aturem al Centre d'Acollida Turística i, més tard, en un cafè.
Fem temps, esperant que amaïni la tempesta, al CAT de Cervera, cansats
Fem temps fins que surt el sol i, amb una llum extraordinària post-tempesta de primavera, gaudim de les millors estones de pedalada del viatge, la Segarra en essència, les parets de pedra seca, Sant Ramon, les barraques de pedra, les calàndries, els gaigs blaus, els ametllers, els rodals de cereals.... Novament Ferran, Puigalt i Conill, per trobar refugi a l'únic hostal de Calaf, l'hotel Alta Segarra, molt agradable, bonic i polit.
Precioses llums de capvespre, pedalant després de la tempesta per la Segarra

Davant de l'Escorial de Sant Ramon, ja amb un cel blau després dels xàfecs

Paisatge esplèndid de mosaic agro-forestal de la Segarra passat Sant Ramon
Sopem, per consell de l'amo, a la Cuina del Mercat, a la plaça Barcelona 92 de Calaf. Un bon sopar amb cervesa casolana i plats propis. Estem orgullosos el que hem fet. Som conscients que no estem, però hem gaudit moltíssim de la pedalada d'aquest capvespre. Amb un xic més de temps, ens plantàvem a Manresa, comenta l'Oriol. Avui, 126 kms més, a una mitjana de 18,4 kms/hora, perquè hem fet molts de secans i pistes, a més del fort vent en contra del Pla d'Urgell. Demà, objectiu Girona!

  
Brindant amb La Segarreta, cervesa casolana, ja a Calaf, després dels 126 kms d'avui

4333 kms i 269 espècies

26 de maig

A les 6 del matí sona el despertador. De fet, malgrat l'esgotament d'ahir, estic nerviós i no puc dormir massa bé, esperant que es faci de dies per començar a mirar ocells. Mengem un donut que havíem comprat la nit abans i comencem a pedalat. De Cervera, baixada fins a Tàrrega, amb una llum matinal preciosa.
 
Llums matinals prop de Cervera, pel vial lateral de serveis de l'N-II, i entrada a Tàrrega
 
I aquí comença el "tour" pels secans, que ens portarà a llocs meravellosos, el primer dels quals són els secans de Preixana. Just al lloc on en Joan Estrada (gràcies Joan per aquesta i tantes altres indicacions que ens has donat) ens havia senyalat que hi solia haver sisons, se'ns n'aixequen fins a 4. Mascles preciosos, altius, conspicus i acolorits. Quin ocells tan bonic, el sisó! L'Oriol mai abans n'havia vist cap i en gaudeix, perquè ens passen pel damunt.
 
 
Un testimonial sisó s'envola per sobre del mar de secans, ametllers i cereals
 
 
Buscant ocells de secà per pistes de terra, amb bicis carregades i roda fina
 
Deixem Preixana i enfilem cap a Arbeca, per llargues carreteres d'olivars, ametllers i cereals. Coincidim amb una cursa divertida ecològica, mig Arbeca van en bici, i nosaltres ens hi barregem com uns arbequins més. De camí cap a les Borges Blanques, a més de gaigs blaus, calàndries i xixelles, sento el primer còlit ros de l'any. A Cap de Creus encara no l'havia vist. Ens aturem a mirar-lo, dalt d'una paret de pedra seca (esplèndida, per cert, l'arquitectura de la pedra seca de les Garrigues). Una més al sarró! Arribem a les Borges Blanques. Un diumenge a quarts de nou del matí, amb un silenci inhabitual creuem aquesta petita capital de comarca, en direcció a ponent, cap a Castelldans, havent creuat l'autopista. Estem cansats i tenim gana. Ens hi aturem i fem un bon entrepà de truita de formatge i una coca-cola reactivadora.

Creuant la capital de Les Garrigues al matí, després d'haver vist els sisons

Aturada a Castelldans a fer un entrepà i agafar forces per "atacar" els secans
 
Arriba el moment dels racons que tinc idealitzats pels secans, de quan hi anava fa anys amb la família primer, amb l'Aleix i en Toni més tard, amb la Mercè anys més tard, sempre seguint l'"On Veure Ocells a Catalunya". I sí, Mas de Matxerri, Aspa, Alfés, el Cogul, estan igual de preciosos, esclatants en una primavera plujosa com aquesta. Pocs guarets, no trobem les gangues, però sí el còlit negre, a la roca on en Joan Estrada ens havia dit. I, al Pla de Moles, les terreroles rogenques continuen cantant al lloc marcat per en Joan. L'Oriol se sorprèn de tanta eficàcia ornitològica. Les bicis, malgrat tanta pista de terra, i amb roda fina, aguanten estoïcament. L'equipatge, roba, alforges davanteres i del darrera, també. Acompanyats de calàndries, xixelles, gralles de bec vermell, gaigs blaus, voltors, botxins i tantes singularitats, amb camps esclatants de roselles enceses de roig, li explico a l'Oriol que ara anem a buscar allò més difícil, com es pot entendre dels seus noms, les gangues i les xurres.

Un còlit negre entre els rocams de Mas de Matxerri, segona espècie del dia

L'explosió de roselles deixa els guarets vermells al Pla de Moles i Matxerri
 
Buscant la ganga, encara sense sort, al Pla de Moles, sobre Mas de Matxerri
 
Per fer-ho, comencem per la xurra. Ens cau lluny, i el dia és calorós (sort de l'aire fi que sempre corre quan pedalem). Però hem de fer molts quilòmetres fins arribar als llocs on en Gerard Bota (gràcies també, Gerard, per la gran ajuda!) ens comenta que s'han estat veient. Hem de baixar a El Cogul des d'Aspa. D'allà a Granyena, després a Torrebesses, on agafem la C-12 en direcció a Flix. Força trànsit, calor, pujada i vent en contra. Són els moments més durs del dia i acumulem cansament. Seguim sud enllà, fins a Llardecans i Maials, on ens aturem a fer una altra coca-cola miraculosa i un bon plat de pasta a l'únic cafè obert aquest diumenge al migdia en un poble que sembla un desert. És bonic pensar que estem tan lluny de casa. I que ho hem fet amb la força de les nostres cames! Som a l'altra punta de Catalunya, prop d'Aragó, de Fraga, de l'estimada franja on ara alguns diuen que es parla lapao enlloc del català dels Camins de Sirga d'en Montcada.

   
Molt lluny de casa, prop de la franja i Terres de l'Ebre, a l'entrada a Maials

 
Aturada a Maials, on ens atipem de pa i de pasta, abans de buscar la xurra

Després del recés, esperem tenir xurra. I sí, és arribar i moldre. La xurra la té l'Oriol, que és qui m'ensenya la xurra, que vola cap al nord-oest, per sobre els camps dels secans entre Maials i Serós. realment, quina sort, és la dels principiants, diu ell! Eufòrics, seguim pista enllà, cap al nord, fins a Serós, creuant un cabalós Segre.
 
 
Imatge testimonial d'una xurra en vol als secans, on l'hem estat buscant pels pocs guarets romanents
 
 
Creuant el Segre, molt cabalós a Serós, després de veure la xurra als secans
 

D'allà, ara sí "acostant-nos" a casa, cap al nord fins a Aitona, on creuem de nou el Segre per arribar a Utxesa. Entre cignes, arpelles, agrons, bernats i martinets rossos, hi canten balquers i boscarles mostatxudes. La mallerenga de bigotis es resisteix, però al final veiem un bonic mascle al lloc on tant en Gerard com en Joan coincideixen que és el millor indret. La cosa va francament bé. No ens està fallant res de res! Portem moltíssims quilòmetres, però no sabem on dormirem avui. Preguntem a tothom, busquem a les webs i res de res. No hi ha hostals propers, ni hotels. Res de res. D'Utxesa, per pistes, anem al nord-est, fins anar a parar a Sunyer. D'allà a Alfés, on a la benzinera en fotem dos paquets de donetes i un litre d'orxata en mig minut. Com recomforta! Allà veiem la llum de la solució al vespre que ja s'acosta: podem entrar a l'autopista per la porta de servei i dormir a l'hotel de l'àrea de Lleida. Hi truquem i ens confirmen que es pot fer. Fantàstic! Ara sí, només queda provar de nou la ganga, que tant ens ha fallat al matí al Pla de Moles, a Aspa i rodalies. Tant en Gerard com en Joan ens recomanen nous llocs. Hi arribem després de fer de nou a contravent, els 8 kms entre Alfés i Aspa. I, aquest cop sí, en un guaret immillorable, veiem 3 boniques gangues. Uau!!! Quin èxit de dia! Salto d'alegria. L'Oriol s'adona, poc a poc, de la meva satisfacció d'haver vist gangues, xurres, sisons i companyia en un sol dia. Es fa fosc lentament. Al ritme que les calàndries canten al cel i els gaigs blaus ens ofereixen els seus colors. Per pistes envoltades de secans que verdegen lluents, la intuïció ens mena cap al nord-oest, on, lluny, veiem l'hotel sobre l'autopista. Al fons, la referència de la Seu de Lleida. Ara sí, rebento la roda davantera de la bici. Ens estranyava que encara no hagués passat. Mentre la canvio, 4 gangues més ens saluden des del cel, amb el seu "gan-gan-gan" tan característic.

Gangues per sobre els secans d'Aspa, després de buscar-les durant hores
 
Rebento la roda del davant a les pistes dels secans entre Aspa i la Timoneda
 
 
Ara sí, arribem a l'hotel quan ja fosqueja. Entrem per la porta de servei. Mai a l'hotel, abans, havien tingut clients que arribessin amb bici. Queden sorpresos, però ens tracten realment bé. Dutxa plaent, i sopar cap a l'Ars que creua l'autopista.

 
    
Entrem a l'hotel, en plena autopista, amb les bicis al "hall", davant la sorpresa de tothom

Fem temps perquè acabi de fosquejar i, ja havent sopat, mig adormits, excursioneta d'una hora per buscar el siboc a la timoneda d'Alfés. I, no pas com a Salt que em va fallar, aquest cop canta. Llunyà però se sent, entre les olors de les farigoles i els brams dels torlits. Anem a dormir. Avui hem fet 156 kms (més de 50 per pistes de terra!!!), a una mitjana de 19,3 kms/hora, cosa que fa que haguem estat més de 8 hores i mitja a cavall real de la bici. Impressionant!

4207 kms i 267 espècies

25 de maig

Avui ha estat un dia duríssim :192 kms. Mitjana de 20,1 kms/hora. Una mitjana baixa pel fortíssim vent de l'oest que ens ha malmès les forces des d'Osona fins a la Segarra. Un dia apassionant però molt dur. Hem creuat des de les valls del Ter, fins a les Guilleries, Viladrau, baixada cap a Seva, d'allà fins a Tona, on carreguem aigua a la font, abans d'enfilar la pujada forta de Collsuspina.
 
Agafant aigua a la font de la sortida de Tona, abans de l'ascens a Collsuspina
 
Un cop allà, suau baixada (imperceptible a causa el vent en contra) cap a Moià i Calders, en les llargues rectes de transició entre Osona i el Bages. Arribem a Manresa cap a les 16h, després de creuar Sant Fruitós. Aquí, se'ns complica la cosa, però preguntant com arribar a Rajadell, aconseguim trobar l'antic camí, amb un asfalt precari. Afortunadament, al cap de poc el camí es converteix en una bona carretera asfaltada, tota vora d'Eix Transversal, només amb alguns racons perdedors, però prou agradable. Llàstima el coi de vent, absolutament desgastador. Aturada entre Aguilar de Segarra i Rajadell, per menjar una torrada amb botifarra. Deixem enrera Sant Pere Sallavinera, creuant de biaix l'Anoia.
 
Preguntant a una gasolinera de Manresa, com trobar el camí de Rajadell
 
Aturada a Rajadell, a peu d'Eix Transversal, sempre per carreteres paral·leles
 
El camí, contra el que sembla quan hom fa l'Eix en cotxe, no deixa de pujar fins a Calaf (sabem dies més tard que el poble es troba a quasi 800 metres d'alçada). I encara puja més, fins a Conill, Pujalt i Ferran, tres deliciosos poblets, en plena Segarra, albirant els cims blancs i nevats, radiants i llunyans, del Pirineu. El vent fort neteja l'aire, al ritme que fa moure els molins de vent, gegants de les carenes. Ara sí, en plena Segarra, comencem a baixar lleugerament.
 
Aturada a Conill, bonicapoblet al capdamunt de la Segarra, albirant el Pirineu
 
Aturada sota els molins de vent de l'Alta Segarra, entre Conill i Ferran
 
Jo estic mancat de forces. L'Oriol encara tira bé. El vent ens ha fet molt de mal, avui. Passat Sant Ramon (quin escorial i quin poble tan sorprenentment endreçat), primera espècie del viatge, la calàndria. Poc la podem gaudir. Cau el vespre i no ens veiem en cor d'arribar a l'objectiu planificat, Tàrrega. Passem Les Oluges i fem nit a Cervera, a l'Hostal Les Sabines. Un lloc correcte. Dutxats i més refets, sopem com animals afamats en un restaurant a peu de l'antiga NII; peus de porc, torrades, pasta, amanida, embotit. I, tot això, menjaríem més i més.
 
Finalment a Cervera, després de tantes hores a sobre la bici, on dormirem
 
Alimentant-nos de valent després de la pedalada, a contravent, fins a Cervera
 
Valorem bé el dia. Estem contents però cansats. Demà serà el gran dia ornitològic per ponent. O això esperem!
 
4051 kms i 259 espècies
 

dilluns, 20 de maig de 2013

19 de maig

Em llevo a les 6 en punt. Al bungalow, la Mercè, en Jordi, l'Olga i els 4 nens, encara dormen profundament, després de la "festa" d'ahir. Vam anar a dormir tard i ho noto. Tinc son i estic cansat. I, per davant, m'espera una veritable "duatló": Uns 40 kms amb bici fins a La Rubina, uns altres 40 de tornada a peu fins a l'Estartit, i quasi 40 més fins a Girona. Arribo amb temps suficient com per provar, per tercer cop, si canta el boscaler a l'Estany de Palau o si hi veig el bitó que divendres va veure en Dani Valverde. Sort amb el boscaler, fracàs amb el bitó. A les 8:30 comença la Natura Trail, al Castell Mar, organitzada per la Fundació Mascort i coordinada per dos esportistes molt trempats, en Francesc Subirà Gusó i per l'Àngel Torrent Franquesa. Tret de sortida i anem apuntant els ocells observats i sentits. Som una trentena de persones, algunes de les quals ho fan com una marató esportiva i, d'altres, faran fins a 77 kms corrent sense parar. Nosaltres, amb en Marc Terrades, Jordi Sargatal, Joan Morales, Aleix Comas, Gabriela Medina i un grup d'afeccionats als ocells, anem avançant a bon ritme, però sempre caminant. Rubina, Tec, Pericos, Muga, Estany Europa i allà ens dividim (en Marc, l'Aleix i jo per la platja, aprofitant per censar els corriols camanegres, cames-llargues i altres espècies de les quals fem seguiment pel Parc) i la resta per l'itinerari de Can Comas, Cortalet, Matà, amb la idea de retrobar-se a la Gola del Fluvià. Veiem pigre gris, tètol cuabarrat, gavina corsa, curroc, territ tres-dits, torlit, gamba verda, molta gamba roja vulgar, bec planer, bec d'alena, ànecs blancs, teixidors, aligots vespers, marcenques, corriol gros... De moment, però, res que sigui nou pel meu llistat d'Eco Big Year. El temps comença a pintar molt malament. El sol, que regnava fins al moment, s'amaga. La temperatura baixa de cop, i el vent es reforça, en contra. Arribem a la Gola del Fluvià mentre ells encara són al Cortalet. Aquí, creuem el Fluvià. Jo patia, perquè si el petit bot que ens ajuda a creuar és a motor, no puc comptar res del que vegi. Per sort, és com una barca de llibant. Creuem. Comença a ploure. Fem tota la platja fins a Sant Martí d'Empúries sota la pluja suau. Allà, ja amb pluja forta, ens arrecerem. Fem un entrepà i descansem. El genoll de l'Aleix s'ha inflat molt i no pot ni caminar. A més, no portem capalines. Decidim no continuar. Sumant això a la pluja, decideixo tornar amb cotxe quan vinguin a buscar en Marc i l'Aleix ("ja veuré el boscaler algun altre dia", penso). Quan ja estic convençut que renunciar a comptar el boscaler és l'opció més raonable, passa volant pel davant nostre una garsa de mar. Això ho canvia tot! Ara sí que haig de tornar amb bici a Girona, peti qui peti! No em puc deixar perdre aquesta espècie! Plou, però ho haig de fer. I sí, torno al vespre des d'aquest lloc just, amb bici, fins a Girona, amb pluja ja quasi inexistent, però tot moll. Arribo enfredolit, però content. Quin tute de dia! 42 en bici, 26 a peu per la platja i 43 en bici. Buf!
3859 kms i 258 espècies
 
 
Foto: Joan Morales



 
Foto: Joan Morales
 
 
Foto: Joan Morales

 
 
 
 

18 de maig

Ahir en Ponç fa fer l'obra de teatre de final de curs; feia de fulla i de rat-penat. Vam riure molt. Avui al matí, la Mercè havia de corregir molts exàmens, i m'he endut en Quim i en Ponç a la piscina. Al migdia, pedalo fins a l'Estartit, fins al càmping Castell Montgrí, on passem la tarda a Jocs (la Mercè i els nens vénen amb cotxe) amb els cosins Albert i Juli i, ja al vespre, amb el Roger i la Nora. A la tarda he provat, sense sort, veure el martinet menut que m'ha dit en Jordi Sargatal que sovint es veu des de l'aguait del Ter Vell. No hi ha sort. Sopem al vespre amb en Jordi, Joan Morales, Àngels Pujolar, i s'hi afegeixen en Jordi Muñoz, l'Olga Tura i els nens. Anem a dormir molt tard. Tot a punt per la Nature Trail de demà!
3748 kms i 256 espècies