dilluns, 29 de juliol de 2013

28 de juliol

I avui toca tornar. Sort que fa baixada (a excepció del tram entre Ripoll i Coll de Canes). A les 7:30 del matí començo a pedalar i, anar fent, passo La Collada des de La Molina, passo Ribes, Ripoll, Canes i Olot. La família, que marxen en cotxe des de La Molina cap a les 9, no m'atrapen fins Besalú. Cansat però content, novament i testimoniant que no és el mateix gaudir dels 19 graus del Pirineu que patir els 36 graus de la ciutat de Girona. Visca el Pirineu, els paisatges, la frescor i, sobretot, el silenci, la tranquil·litat, l'absència de la bogeria gregària de l'espècie humana, que acrítica i massiva, tenyeix de pell roent algunes platges del litoral català.
 
5331 kms i 279 espècies


 
 

27 de juliol


Com cada matí, fresc i agradable aquí dalt, acompanyat d'una Sylvia borin que no para de cantar i és la delícia dels matins i capvespres. Avui, deixo la bici i em calço les botes. Au, muntanya amunt, de 1600 fins als 2537 que fa la Tossa d'Alp. La Mercè, en Quim i en Ponç pugen en telecabina fins quasi a dalt. Trigo poc més d'una hora i mitja, he agafat un ritme frenètic, però esgotador. Pel camí, papallona apol.lo, grives, piula dels arbres, marmotes, isards, i, ja a dalt, gralla de bec groc, voltors, corbs, però ni rastre del teòrics pardals d'ala blanca que pel que sembla s'hi havien vist. Tampoc cercavores. Anem baixant, amb els nens, soferts i valents, fent tot el desnivell des de dalt fins La Molina, passant per la Comabella i pel Coll de Pal, enmig d'una important ventada. Cap perdiu xerra, novament. Però un paisatge impressionant, esplèndid, dominant des del Pedraforca a ponent, fins al Puigpedrós al nord, i més al nord-est, el Puigmal. Al sud, Montserrat i el muntanyam del Pre-Pirineu, Collsacabra, Guilleries, Montseny. Quin país que tenim, quina meravella! Arribem, ja dinats, a baix, i avui toca el circuit d'escalada i grimpar pel bosc d'aventura, encordats amb boudrier. Acabo el dia molt content, cap ocell nou, però una jornada magnífica de muntanya i família.
 
5209 kms i 279 espècies




26 de juliol


Avui és el Sant d'en Quim. El dia comença, com tots els darrers, assolellat. M'enfilo a la bici fins al Coll de la Creueta. Pel camí, primera espècie del dia, l'hortolà, amb dos mascles cantant prop del Pla d'Anyella, acompanyat de trobat, escorxador, còlits, passerells, etc. Arribo al Coll, a 1880 metres, on la Mercè i els nens estan fent ja les primeres identificacions d'Erebias i altres papallones montanes. Al voltant del coll, voltors propers i primers isards a mesura que ens enfilem cap al lloc on just fent una excursió fa dos anys, vam veure perdius xerres i vam trobar boniques pedres de galena. Caminem amunt, amb en Quim remugant però fent només petits trams a la meva esquena. En Ponç, a peu, valent. Quan ens aturem per fer un esmorzar-dinar, un jove de merla roquera es deixa veure molt bé, just al lloc on l'any passat n'havíem vist més d'una. En Jordi Faus ja em va dir que aquí no em fallaria. I, com per art de màgia, ens sobrevola al mateix lloc de l'altre cop, un preciós aufrany (al llarg del dia l'acabem veient tres cops, com també un trencalós, gralles de becs "de colors", totes dues, marcenca, còlits, marmotes, més isards, etc.). Ja només falta la perdiu xerra, però amb aquesta no hi ha sort. Sí que trobem novament boniques pedres de ferro, i galena. Un cop al coll, fem volar l'estel que li hem regalat a en Quim, aprofitant el vent fort que bufa de sud. Tarda agradable per La Molina, per celebrar Sant Quim, ell escull on anar, avui. Sopem aviat, i a dormir.

5193 kms i 279 espècies

 
 
 
 

25 de juliol


De bon matí començo a fer camí cap a La Molina, on la cosina Maria ens deixa l'apartament. Pedalo fins a dalt de La Collada, per baix, passant per Fornells i Toses, i fent els duríssims 4 kms fins al coll. Un cop a dalt em truca la Mercè que s'ha quedat sense bateria al cotxe i no el pot ni engegar! En Quim i en Ponç s'ho passen bé, veient-ho. Buf, quina putada... Haig de tornar-ho a refet tot, per ajudar-los. Un cop hi arribo, entre uns boletaires i jo aconseguim situar-lo pendent a favor, l'engeguem i, ara si amb la bici a dalt del cotxe, fins de nou a la Collada, on havia arribat anteriorment. D'allà, pedalo una volta curta pel camí del Pla d'Anyella i Coll de la Creueta, on no veiem la perdiu xerra, però sí una gralla de bec groc, sobrevolant la zona. Tarda agradable a La Molina, fent activitats d'aventura pels nens (tubbing, inflables, etc.). Sopar aviat, ben frescos, mentre sabem de la calor insuportable a Girona, i mentre ens assabentem del drama de l'accident a Santiago, amb 80 morts per un descarrilament d'un tren; des d'aquí el meu suport als familiars.
 
5168 kms i 276 espècies
 
  
  

24 de juliol


Ahir, primera etapa quasi pirinenca, amb una bona quilometrada i un darrer tram esquivant tempestes, entre Ripoll i Ribes. Abans, havia sumat la primera espècie del "tour pirinenc" que em portarà pel Ripollès i la Cerdanya: entre Vallfogona i el trencant de Llaés, una parella d'escorxadors aturats als cables. A Ribes m'atrapen la Mercè i els nens, ja fosquejant, i amb un xàfec impressionant. Per sort, arribem a temps al càmping, on fem nit als bungalows, delícia d'en Ponç i en Quim. Al càmping ens diuen que és la catorzena tarda ininterrompuda de tempestes.
 
 
 
I avui, presentem de bon matí la Ruta del Freser (www.rutadelter.cat/rutadelfreser), des del Consorci del Ter, amb els alcaldes de Ripoll, Ribes i Queralbs, on és festa major. Aprofitant que ja som per aquí, pedalo uns quilòmetres des de Ribes i arribem als boscos on altres vegades he vist el gall fer. Farem nit amb tenda, prop de la zona bona. Aquesta mateix tarda, però, ja enfilem muntanya amunt, fent un desnivell de 300 metres, pel dret entre el bosc. En Ponç, en plena forma, va primer i ben motivat per veure galls. En Quim, amb els seus quasi 17 quilos, a cavall de la meva esquena, que aguanta miraculosament, mentre la Mercè carrega aigua i quelcom de picar. Anem gaudint de trencapinyes, picots negres cantant, larves de salamandres, picots garsers, grives, piula dels arbres i boscos de pins negres frondosos amb nabius. Un cop al lloc, ens dividim una mica i, som en Quim i jo qui aixequem al cap de poc, una femella. Continuem la recerca, deixant la zona de la femella per no molestar-la més, i anem baixant. No hi ha sort, cap més gall. Arribem a baix, plantem la tenda, fem sopar amb el fogonet i, entre udols de cabirons i reclams d'enganyapastors, caiem adormits tots quatre.

5119 kms i 275 espècies

 
 
 
 

21 de juliol

S'acaba el Tour. Aquests atletes es mereixen un bon homentatge, especialment el català Joaquim Rodríguez, de Parets del Vallès, el "Purito", com és conegut entre els amics. Després de l'escalada del darrer dia als Alps, amb una memorable ascenció amb Chris Froome i Nairo Quintana (els tres que van acabar fent pòdium), va demostrar el perquè ha portat el ciclisme català al màxim nivel del Tour després de dècades i dècades. Enhorabona a tots. Mentrestant, ben humilment segueixo fent entrenaments curts però forts, als Àngels o al gimnàs, amb l'anhel de començar a retrobar-me amb els grans ports pirinencs ben aviat...

4992 kms i 273 espècies


divendres, 19 de juliol de 2013

19 de juliol

Bona etapa avui, en companyia de l'amic pedalaire Oriol Pallarés. Total de 139 kms, arribant fins al Ripollès, per la vall del Llémena, Coll de Les Encies, Coll de  Coubet a Santigosa (1010 m), Coll de Canes (1120 m). Això sí, una calor monstruosa i quasi em quedo deshidratat. Pel camí, com a destacable, águila calçada a Les Encies i picot garser menut a Sant Miquel de Pineda, a les vernedes del Brugent, a més de mosquiters comuns, pàl·lids, pica-soques, etc. Quina meravella que és el Pirineu! Ja l'enyorava. I a la tarda, a gaudir de l'etapa reina del Tour, on pugen la Croix de Ferre, el Glandon, la Madeleine i altres colls de primer categoria. Un cop més, Vive Le Tour!
 
4967 kms i 273 espècies
 

 

dijous, 18 de juliol de 2013

18 de juliol

Un dia trist. Ahir es va morir l'Àvia Pita, la meva padrina, la mare de la mare. ja era velleta, i era pevisible. Tenia 96 anys. Però una mort d'una àvia és sempre un dol important, un xoc sever a les entranyes. Un record per a ella, amb aquestes línies, per recordar-la per sempre, entre pedalades, entre cants d'orenetes i en companyia dels nens, que amb prou feines l'han coneguda. Per alegrar una mica el dia, com que no he pogut pedalar, m'he limitat a mirar el Tour i la mítica etapa de l'Alpe d'Huez, que encara recordo quan la veig fer, fa ja uns quants anys, tot fent La Marmotte, aquella cursa esgotadora de 4 colls seguits (Glandon, Telegraphe, Galibier i Alpe d'Huez) i quasi 200 kms (https://docs.google.com/file/d/0B2Sb_0O3uiHwNTQyZGMxNzctYTViNi00Y2Y4LWFkMWYtM2ExOTNkYzA1NjFh/edit?usp=drive_web&num=50&sort=name&layout=list). Motiva i dóna ànims, el Tour. Vive le Tour!

4828 kms i 273 espècies
 

 

16 de juliol

A la terrassa de casa hi hem fet una bassa. Si sí, una bassa "urbana", en un setè pis de l'Eixample gironí! Ja l'han colonitzat els sabaters, i els capgrossos de Bufo calamita que hi vam portar. També hi prosperen bé els Potamogeton (llengua d'oca), les Chara i els ranuncles, com també les balques, nenúfars i Scirpus. És molt divertit, admirar els avenços de l'ecosistema aquest tan particular, amb els nens. Pel que fa al pedalar, amb aquesta calor, spinning a tot drap, tot preparant els reptes que ara s'apropen, com són els colls del Pirineu. Ja s'acosta la data...

4828 kms i 273 espècies
 
 

diumenge, 14 de juliol de 2013

14 de juliol

A les 6 del matí em llevo i camino 15 minuts fins a la punta de l'espigó del port esportiu de Palamós, on he passat tantes hores aquest hivern i aquesta primavera, mirant el mar amb telescopi. Però avui era diferent; màniga curta, calor, moltes barques al mar, suau oreig de llevant. I, avui sí, després de desenes d'hores buscant-lo, ha sortit l'ocell de tempesta! Dos de diferents com a mínim. També més de 10 mascarells, gavines vulgars i capnegres, xatracs bec-llargs, i fins i tot un paràsit gros, a més de desenes de baldrigues cendroses, algunes baldrigues mediterrànies i només 3 baldrigues balears. Ha valgut la pena. La resta del dia, més contemplació del Campionat del Món de Triatló, més platja en companyia d'en Jordi, Olga, Roger i Nora, i tornada amb bici, després d'haver gaudit de l'ascens al Mont Ventoux, en ple Tour de França. El meu "Tour particular" ha estat arribar a Girona abans que els cotxes, ells avançant en fila índia, lenta, tot tornant del cap de semana a la costa, mentre jo pedalava a tot drap (tot i el xàfec a Romanyà).
 
4798 kms i 273 espècies
 

 

13 de juliol

Dies de platja amb els nens, per Palamós. Al mar, primeres gavines en pas post-nupcial. I, entre els carrers estiuencs de la vila, s'hi celebra el Campionat Mundial de Triatló, un espectacle impressionant. Ho hem seguit tota la família de ben a prop. Com tiren aquests triatletes! I quin nivell les noies, també! Poc que podria seguir-les pas gaires quilòmetres, em temo.
 
4749 kms i 272 espècies
 
 

12 de juliol

Després d'uns dies d'spinning als migdies però poc pedalar, avui al vespre he anat fins a Palamós. Una tarda magnífica d'estiu. M'he enfilat per Romanyà, entre tallarols, mosquiters pàl·lids, gaigs i, a l'horitzó, el mar palamosí calmat com una bassa d'oli.
 
4747 kms i 272 kms
 
 

dimarts, 9 de juliol de 2013

9 de juliol

Al matí, cap a deixar en Ponç al casal de Quart, després a treballar al Consorci, amb cotxe als Aiguamolls (on fem cens amb helicòpter de les colònies d'agró roig). Fins aquí, de "sostenible", poc! Un cop a Girona, a fer els quilòmetres pendents que tenia a causa de no haver pogut tornar de nits entre Verges i Girona. Un cop fets, ara ja sí que "compten" les dues espècies del cap de setmana, gavina capblanca i falcó de la reina. Valia la pena, malgrat la calorada que he patit aquest migdia!

4702 kms i 272 espècies

Fotos fetes des d'un mitjà poc ecològic (helicòpter), però el
paisatge és preciós i val la pena compartir-les. Tots aquests són
els racons que he recorregut a peu i en bici aquesta primavera


Les Llaunes

Closes de la Gallinera

La Rubina

Estany de Vilaüt

L'Aiguaclara

7 de juliol

A les 12h arribem als Aiguamolls, per donar suport a la manifestació per evitar el tancament del CARFA, on en Berto, la Maria i en Jorge treballen i, pel que es diu, Forestal Catalana vol tancar. Som més de 500 persones, molts amics històrics vinculats al Parc. Al pic de la calor, cap a l'Estartit, on fem una trobada l'Equip Tramuntana (www.tbt.cat), per veure les fotos del Perú amb les famílies, mentre els nens s'ho passen de nassos a Jocs. En acabar, tornem per Verges, a veure si hi ha sort amb els falcons de la reina. Abans, però, tenim temps d'anar a les basses de recent creació dins el Projecte LIFE del Consorci del Ter, amb els nens i la Mercè. Molts gripaus, llengua d'oca, capgrossos a cabassos (n'agafem alguns per l'estany que hem creat a casa). A la tornada, el Ford queda encallat a la sorra i en Joan Bonany en ve a rescatar. Tard com s'ha fet, és l'hora ideal pels falcons, tot i que també és una hora perillosa per tornar amb bici fins a Girona. I sí, 2 falcons de la reina preciosos en obsequien amb els seus vols acrobàtics, caçant escarabats de Sant Joan. És massa fosc per tornar en bici. Llàstima. Hauré de refer, tal i com permeten les nomres, aquest tram un altre dia, venint-hi expressament, tornant fins a casa i sense possibilitat de sumar res al llarg de tota la tornada.
 
4671 kms i 272 espècies




 

6 de juliol

De bon matí em llevo, a trenc d'alba, amb l'esperança de veure algun ocell de tempesta. Unes hores de cata, buscant i buscant, sense sort. "Aturada ciclo-ornitológica" per anar a pescar quatre serrans amb els nens, la Mercè i l'Eduard Casedevall, amb barca. A la tarda, cens de gaig blau als Aiguamolls (això sí, amb cotxe), com testimonia la foto d'una de les persones voluntàries al cens, l'Elvira Guardia. Al vespre, des de Llançà estant, contemplo l'hora malva, amb una llum deliciosa de captard, que va allargant les ombres de Serra Verdera i de Cap Gros, fins colgar-los de foscos al mar. Quin paradís que tenim, a Cap de Creus i la Marenda, en aquestes tardes estiuenques!
 
4614 kms i 271 espècies

 
 



 

5 de juliol

Després de dies de poca activitat ornitològica amb bici, enfilo cap a l'Empordà (aquest cop passant pel marge dret del Ter, Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Sobrànigues; molt millor que per l'estreta carretera de Cervià i Sant Jordi, i sense la Costa Roja pel mig). Enllaço amb la Ruta del Ter un breu tram (www.rutadelter.cat), i cap al Matà. Abans, compro cireres fresques a Sant Pere, i les vaig menjant tot pedalant i mirant ocells.
 
 
 
 
 
 
Faig feina de camp, en alguns llocs descalç pel fang, censant cames-llargues, les basses, les llacunes, la platja, els corriols (que els tenim covant sota les gàbies de protecció) i fins i tot veig martinet menut en dues ocasions (Estany Europa, on trobo la Rosa Matesanz, i al Matà mateix). A plena calorada faig un recés al Cortalet, en companyia d'en Jordi Faus, amb qui fem petar la xerrada dels ocells del Ripollès (hi aniré l'agost) i dels que ell vol veure per Cap de Creus. Segueixo cap a a Rogera, i quan arribo a l'Estany d'en Túries per comptar corriols i cames-llargues, sorpresa majúscula, una preciosa gavina capblanca adulta acompanyada de gavines corses, gavines capnegres, gavians i gavines rialleres. Aquesta sí que és bona! D'allà cap al nord, cap a Llançà, amb una calor severa. A Vilajuïga, amb les rodes botides pel sol, rebento, sentint un pet fortíssim, com mai m'havia passat abans. Fins i tot la càmera se m'esberla. Amb penes i treballs canvio la càmera i, dret per distribuir el pes del cos sobretot a la roda del davant, faig el pas de Quermançó, La Balleta i compro una càmera al taller Macau de la Vila, ja a Llançà. Vespre agradable, amb l'arribada dels nens i la Mercè, primer bany a mar, i sopar amb en Pau Calero i l'Olga Mallofré.
 
 4618 kms i 271 espècies
 
 
 
 
 
 
 

dijous, 4 de juliol de 2013

4 de juliol

Volta a plena canícula del dia pels Àngels i les Gavarres, tornant a agafar la forma després de dies de fer només spinning al gimnàs i, sobretot, de fer poc exercici i molts àpats. Però encara he pujat prou bé, baixant de 35'20'', malgrat la calor. Pocs ocells, trets dels clàssics pinsans i mosquiters pàl·lids. Primeres cigarres rondinaires, llistons i gramínies que groguegen, i pins que comencen a eixugar-se, a punt per combatre la duresa de l'estiu mediterrani. Tinc ganes d'estar fent ports pirinencs, sobretot ara, veient que comença el Tour de França!

4547 kms i 270 espècies