diumenge, 29 de setembre de 2013

29 de setembre

Amb un dia radiant i aprofitant la trobada de la colla que vam començar Biològiques a la Universitat de Girona aquests dies fa 20 anys (si sí, 20 anys!), anem cap a Banyoles, on una volta a l'Estany amb bici sempre és agradable. Alguns ocells interessants (mastegatatxes, cullerots, falcó mostatxut) i un dia d'amics i família.

7613 kms i 296 espècies
 

 
 

28 de setembre

De bon matí, m'aixeco i cap a l'Empordà pedalant. Passo per Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Sobrànigues, Sant Jordi Desvalls, Colomers, Vilopriu, Valldevià, Ventalló, l'Arbresec, Saldet, Sant Pere i Castelló. Malgrat l'esperança que aparegués alguna espècie nova, res de nou, i només hem fet una trobada amb diferents ornitòlegs empordanesos, sobre els Aiguamolls, sense sortir a camp. Hi havia gent com en Jordi Sargatal, Àlex Ollé, Oriol Clarabuch, Joan Morales, Miguel Ángel Fuentes, Arnau Sargatal, Jordi Martí, Gerard Carbonell, Joan Ventura, Gerard Dalmau, Pau Calero... En fi, amb tanta massa d'ornitòlegs per metre quadrat, tancats i enclaustrats, no gaires novetats podien aparèixer!
7602 kms i 296 espècies
 
 
 
 

27 de setembre

Avui, després d'un dia de feina i aprofitant que els dies són encara assolellats i llargs, he fet una altra bona pedalada. Els nens tenien una festa d'aniversari a casa uns amics a Can Barrera, una bonica casa rural prop de Banyoles. He marxat de Girona un xic abans i m'he enfilat a un altre dels grans reptes ciclistes de les comarques gironines, asfaltat des de fa poc anys: Rocacorba. Amb els seus quasi 1000 metres d'alçada, corona la comarca del Gironès, a cavall també de la Selva, Garrotxa i Pla de l'Estany. Hi ha moltes rampes de més d'un 15% i els darrers 5 kms són duríssims. He trigat 1 hora i 33 minuts des de casa, al centre de Girona. Pel camí he sentit pica-soques, mallerengues, picots garsers i un astor. Les becades, picots negres i cabirols que hi viuen, s'amagaven entre el dens fullam encara present a les blades, faigs i roures.
7553 kms i 296 espècies
 

 
 
 

divendres, 27 de setembre de 2013

26 de setembre

Avui dedico el Blog a dues iniciatives similars que estan duent a terme dos "ecobigyearers" als Estats Units d'Amèrica. Aquí teniu els seus links. Jo, mentrestant, a la vella Europa, vaig pedalant pels voltants de Girona, més esportivament que ornitològicament, tot esperant alguna possible espècie nova aquesta tardor...
 
7490 kms i 296 espècies
 

http://greenbigyear2013.blogspot.com.es/

http://www.glancesatnature.com/blog/

dimecres, 25 de setembre de 2013

25 de setembre

Estem en plena Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Aprofito aquestes línies per fer-ne un humil ressó: Si tots ens esforcéssim, en la mesura que ens sigui possible, a fer els desplaçaments  a peu o en bicicleta, estalviaríem tones de CO2 emès a l'atmosfera, embussos, fums, fresses i, a més faríem exercici. Ah, i si feu desplaçaments urbans, us asseguro que es guanya temps, s'aparca més de pressa i es gaudeix més dels trajectes...

7462 kms i 296 espècies



24 de setembre

De moment, aquesta tardor és encara estiuenca i això no es pot desaprofitar. Després de treballar, pedalada per la Garrotxa, en un migdia plàcid, assolellat, lluminós. Al cel, un voltor sobre el Puigsacalm abans de coronar Bracons. A la fageda, pica-soques, pinsans borroners, mallerengues d'aigua...I que dur que és el Coll de Bracons! Té uns darrers dos quilòmetres monstruosos. En acabar, faig el Coll de Condreu, que al costat de Bracons és pura delícia; el puc pujar amb plat gros. En arribar a dalt m'adono que he fet els dos colls seguits amb 1h41'! No sé mai havia estat tan fi, però les sensacions en pujar Condreu, amb la llum de tarda, ni calor ni fred, amb les cames fresques malgrat Bracons, i amb el cor bategant molt moderadament, eren sensacionals!

7458 kms i 296 espècies
 
 

 
 

diumenge, 22 de setembre de 2013

22 de setembre

De bon matí, tota la família dempeus. A cavall de la bici cap al Pla dels Socs de Salt, on l'Alba Casals, en Miquel Boix i la gent del Blauet, conjuntament amb l'Ajuntament de Salt i el Consorci del Ter, havíem organitzat una activitat d'anellament de portes obertes. Poc moviment ornitològic, amb l'anticicló que regna aquests dies, però sempre és agradable saludar els amics ocellaires, ensenyar a nens, joves i grans les espècies més comunes en mà i passejar amb bici tots quatre per la comfortable Ruta del Ter (www.rutadelter.cat). Agafem mastegatatxes, blauets, cuereta torrentera, pit-roigs, i trobem reinetes, molts artròpodes i boniques aranyes de prats. A la tornada, m'enfado en comprovar, un cop més, l'intens vandalisme que pateixen els itineraris, tanques i senyals de les Hortes de Santa Eugènia. En Ponç i en Quim també hi posen cara d'enfadats...

7396 kms i 296 espècies
 
 
 

 
 
 

 
 

21 de setembre

Cap novetat ornitològica a l'abast. Després de veure en Ponç jugant a futbol (el primer partit de la seva vida, amb ajustada victoria 5-4), cap a la Mare de Déu del Mont i els seus paisatges meravellosos de l'Alta Garrotxa, entre mallerengues petites, pinsans, pit-roigs, importants grups de corbs i pica-soques. La panoràmica després de dies de tramuntana era magnífica, semblava que poguéssim acaronar el Canigó i agafar amb els dits la plana empordanesa. Després, festa major del poble del pare, Besalú.
 
7386 kms i 296 espècies
 
 
 

divendres, 20 de setembre de 2013

19 de setembre

Setmana de bon temps i encara calor; setmana de feina, d'agafar el ritme, de rutines noves que enceten el nou any escolar. Setmana d'inicis de tardor. Setmana de cada matí portar a escola els nens a l'escola, d'anar-los a buscar a dos quarts de cinc. Setmana també d'escapades al migdia amb bici per Gavarres i fins als Àngels (he fet una de les meves millors marques, 33'07'' des d'Emili Grahit fins al cim). I setmana de poques notícies ornitològiques. No tinc noves espècies a l'abast (només limícols al Delta de l'Ebre i algun mussol emigrant al Vallès). Haurem de seguir esperant...
 
7349 kms i 296 espècies
 
 

diumenge, 15 de setembre de 2013

15 de setembre

Aquests darrers dies, molta feina i pocs ocells. El ritme diari de l’any ha començat, sever, de cop. He vist la realitat d’un curs escolar i d’una tasca professional que m’ha allunyat l’estiu sobtadament. Ja queden enrere la pedalades pel Pirineu, les banyades a Llançà i les nits plàcides sense horaris. Tot i això, alguna escapadeta he pogut fer, alguna amb bici (amb nens fins a Quart, pedalades esportives de poca estona i molta intensitat, etc.), alguna caminada pel Pirineu (aquest cop sense perdius blanques ni morinellus, però amb àguila daurada, merla de pit blanc, merla roquera i cercavores) i hem gaudit també de la festivitat reivindicativa de l’11 de setembre. A més, un estol de cigonyes se’ns va aturar a passar la nit al carrer de la Creu fa uns dies! A tornar-hi doncs, tot esperant que la migració tardoral porti per terres gironines algun dels pocs ocells que em falten veure aquest any.
7278 kms i 296 espècies






diumenge, 8 de setembre de 2013

8 de setembre

Un cap de setmana molt agradable, gaudint novament de l'Empordà. Divendres vaig pedalar fort, recuperant els quilòmetres pendents en l'enllaç de la muntanya garrotxina i la plana, passant fins al Pla de l'Estany, d'allà al Gironès, fins a l'Empordà, per acabar la gran etapa a Mas Rabassers de Baix, prop de Cap de Creus, on vaig trobar-me amb la Mercè, en Ponç i en Quim, per dormir-hi.
 
 
L'endemà, a trenc d'alba, pedalo els 3 kms que em separen del Far de Cap de Creus, on ens trobem amb en Joan Morales, l'Àngels Pujolar i la Neus Diumenge; passem un bon matí de seawatching,  amb dos paràsits grossos, desenes de xatracs, centenars de baldrigues cendroses, també algunes yelkouan i mauretanicus, mascarells, falcó pelegrí, orenetes cua-rogenques, els primers estols de corbs marins grossos, alguns d'emplomallats, envoltats de paisatge, mar i natura. Cap espècie nova, però.
 
 
 


Dormim a Llançà. I avui, pedalada fins als aspres vessants assolellats del peu de l'Albera, al poble d'en David i la meva germana Roser, Masarac, on tiren endavant una bona producció de vins. Abans, fem una aturada per fer un tast de vins en família en un altre celler, La Vinyeta del companys de carrera Josep Serra, a qui feia anys que no veia. A més de bons vins, hi volenàguiles marcenques, xoriguers, una reineta que és la delícia d'en Quim i en Ponç, i conversem amb en Josep i en David sobre com produir bons vins tot mantenint els cucuts reials, terreroles i gaigs blaus.
 
7182 kms i 296 espècies
 



 
 
 

dimarts, 3 de setembre de 2013

3 de setembre

Quin dia tan extraordinari. INOBLIDABLE! He pedalat poc (només 32 kms, i quasi tot baixada), però n'hem caminat molts i per llocs excepcionals! Dies així, a l'any, n'hi ha ben pocs.

                                                                             Foto: Pau Calero

A les 7 en punt ens posem a caminar, cap al Coll de Mentet, en Pau Calero, l'Olga Mallofré, el meu pare Ponç Feliu Llansa, i l'agradable parella de músics i afeccionats als ocells, Toni Mallol i Fina Bonet. Aviat som a la Portella. El meu pare, que es coneix la zona com si fos a casa, marca el pas, als seus 68 anys. A les 8:30h som al Pic de la Dona, havent vist un cabirol, molts isards, un grupet d'aligots vespers, un milà negre i una arpella mascle en pas. No apareix la perdiu blanca. Ens distribuïm, pentinant les rodalies del pic. Res. Ens dirigim cap a ponent, en Pau més al nord, l'Olga i jo al centre, el meu pare, la Fina i en Toni més al sud. De sobte, abans del Pla de la Regalèssia, s'aixequen del meu davant un estol de perdius. Són perdius blanques! Amb prou feines puc cridar, però les perdo de seguida. L'Olga les ha pogut veure, però ningú més. Tot darrera, veig un mínim de 2 corriols pit-roigs (probablement més), que s'amaguen també vessant avall. Tants esforços per buscar-los a Lleida, i aquí els trobo de nou. I la perdiu, tantes, tantíssimes hores al Pallars i a la Vall d'Aran, finalment surten d'aquí al Pla de la Regalèssia! Anem fent, baixant suaument cap al Coll de la Geganta. D'allà al Besivers, entre còlits, tores blaves, estanyols alpins, cotxes fumades, voltors, isards, molts d'isards, i alguna merla roquera.

 

 
                                                                              Foto: Pau Calero
 
De Besivers, amb una pujada dura però curta, carenem fins al Bastiments, on veiem la segona espècie del dia. Un solitari cercavores, que ens surt de força a prop, fa el típic reclam ressonant, però se'ns en va muntanya avall, cap al nord. Llàstima que no es deixi apropar. Aquest ja deu anar tip d'engrunes d'altres excursionistes que, a aquestes hores, ja coronen les carenes de l'alta muntanya pirinenca. Quin paisatge que contemplem des del Bastiments estant! Sublim; a llevant, davant de la costa rossellonenca, l'imponent Canigó i el Tretzevents. Al nord, al Capcir, el Puig Peric i el Carlit. Més a l'oest, comença l'infinit Pirineu, amb el Pic del Freser i de l'Infern el primer terme, seguit per un més llunyà Puigmal, Segre, Torreneules, Finestrelles, Noucreus, Noufonts, Fossa del Gegant i el rosari de carenes que els uneix. Al fons, les parets verticals del Cadí, i més al sud, Montserrat, per seguir, més llevant, pel Montseny, Guilleries, Collsacabra i fins al Montgrí la Badia de Roses, amb Norfeu, Sant Salvador i el Neulós. Mig Catalunya. Mig país que m'ha portat tants dies apassionants pedalant-lo de dalt a baix. En repassem la geografía, també de dalt a baix, amb el meu pare.

 
 
                                                                                               Foto: Pau Calero
 
I arriba el moment de baixar. Fem el segon intent per la perdiu blanca. Em sabia greu que en Pau, la Fina i en Toni no les haguessin vistes. Baixem pel dret, tartera avall de Bastiments, fins al Coll de la Marrana. Jo em poso per llocs complicats, entre rocams i parets prou altes. Per sort, surto il·lès de tanta grimpada, només amb la recompensa d'alguna merla roquera, algun trencalós llunyà, marmotes i molts voltors a poca distància. Un cop al Coll de la Marrana, l'Olga em diu: "Per cert, acabo de veure un pela-roques", davant del meu crit: "Un quèèèè????". "Sí sí, segur. Un pela-roques", em respon gens dubtosa. M'indica on l'ha vist i amb en Pau passem una hora sencera buscant els rocams on se n'ha anat volant, davant certa perplexitat del meu pare pel fet d'invertir tants esforços en un petit ocell. No apareix. Al darrer moment, però, veig un ocell que s'envolta cap al Gra de Fajol, de vol interessant. L'enfoco i sí, és un bonic pela-roques que es perd en la immensitat dels rocams lluents del Gra de Fajol! Li dec un sopar a l'Olga. Realment, mai hagués pensat trobar-lo aquí (en Jordi Faus em diu més tard que darrerament s'hi està veient).

 
                                                                                             Foto: Pau Calero
 
 
 
                                                                                             Foto: Pau Calero
 
El dia conclou amb una pedalada fins a Sant Pau i una reunió de feina a Queralbs. Quan torno, se'm fa fosc per poder pedalar més avall. Caldrà que agafi la bici un altre dia i faci el trajecte de retorn, ara seria molt perillós seguir pedalant amb la foscor que el final de l'estiu comença a impregnar més tard de les vuit del vespre. Un dia rodó, però. Imborrable. Un cel esclant de blau, una companyia magnífica, una terra privilegiada i fauna, molta fauna per tot arreu!

7043 kms i 296 espècies

2 de setembre

Després d'un matí de feina i havent passat la nit anterior a casa el meu pare a Besalú, començo a pedalar a les 16h al pont vell d'aquesta vila garrotxina, després de deixar la furgo on dormirem, a en Pau Calero i l'Olga Mallofré. Ells van a dinar i jo començo la pedalada. Cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan, La Canya, Llocalou, Vall de Bianya i el primer escull, el Coll de Capsacosta. Però vaig bé. Imposo un ritme fort al llarg del trajecte, especialment tot canviant alzinars per fagedes, conreus per pastures, entre la Garrotxa i el Ripollès. Arribo a Sant Pau cap a les 17h 20, seguit de Camprodon, Llanars i Vilallonga, on hi sóc dues hores exactes després de sortir de Besalú. Fa fresca, però començo a enfilar-me Pirineu amunt; ara ve la part dura i em noto cansat, després del ritme fort que he portat. Setcases i, novament, per segon cop aquest any, les rampes de Vallter, però aquest cop amb "només" 60 kms a les cames, i no pas com al maig, que en portava més de 90. Van passant els desnivells, paelles, cotes, revolts i els pins roigs i freixes esdevenen pins negres, entre pinsans borroners, mallerengues petites, emplomallades i els primers trencapinyes i llucaretes. Arribo força fos a dalt, però el problema és, sobretot, la fred. No vaig equipat. Estic suat i glaçat. En Pau i l'Olga encara no han arribat i, veient que està fosquejant i no tinc cobertura, baixo fins quasi a Setcases, on finalment els trobo i entro en calor gràcies a un fantàstic sopar que havia preparat l'Olga i una sopa calenta providencial, acompanyada d'un vinet negre empordanès. Vespre diví, sopant tots quatre sota capçades de pi negre. Però això no és tot! Al lloc on l'amic Jordi Faus em va dir que provés de sentir el mussol pirinenc, provem de posar-li el reclam en diferents zones i ocasions. Ho havia provat al mes de maig aquí. Ho havia provat al Pallars. I a la Vall d'Aran. I res, no em somreia, l'Aegolius... Al cap d'una estona, mentre jo estava abrigant-me, sento en Pau que diu: "ep, aquí! Respon!!". I sí, sento un udol curt, una mena de reclam com el que fa el mussol comú. L'escoltem. Hi torna només un parell de cops més. I fuig. No el sentim més. Contents, ens posem al sac, que fa fred. I a dormir, que demà hi ha una forta caminada. 
 7001 kms i 293 espècies