dimarts, 29 d’octubre de 2013

28 d'octubre

Quins dies! Avui s'ha arribat als 32 graus, en un 28 d'octubre, cosa mai registrada abans segons les dades de seguiments climàtics a Girona. En fi, amb aquestes condicions no podem pas esperar gaires "visites" d'ocells siberians, però sí que podem anar amb la família a pujar el Rocacorba amb màniga curta, aprofitant les festes (escolars i a la feina) amb què ens obsequien les Fires de Girona (això sí, sense poder evitar una tarda de circ i d'atraccions a la Devesa). Tot pujant, una serp de vidre deliciosa i juganera, moltes cotxes fumades, corbs i encara poca, poquíssima, sensació d'hivern.
 
8289 kms i 296 espècies
 
 
 

diumenge, 27 d’octubre de 2013

27 d'octubre


Aprofito aquests dies que no hi ha activitat ornitològica per incloure un divertit poema de Borges, "El Argumento Ornitológico", que em va comentar l'altre dia en David Ruiz. No per la sospita de la meva vocació religiosa, sinó perquè trobo que té gràcia, sobretot pels qui censem estols d'ocells en vol pels Aiguamolls o Cap de Creus. Aquí el teniu:

 

 Cierro los ojos y veo una bandada de pájaros. La visión dura un segundo o acaso menos; no sé cuántos pájaros vi. ¿Era definido o indefinido su número?
El problema involucra el de la existencia de Dios. Si Dios existe, el número es definido, porque Dios sabe cuántos pájaros vi. Si Dios no existe, el número es indefinido, porque nadie pudo llevar la cuenta. En tal caso, vi menos de diez pájaros (digamos) y más de uno, pero no vi nueve, ocho, siete, seis, cinco, cuatro, tres o dos pájaros.

Vi un número entre diez y uno, que no es nueve, ocho, siete, seis, cinco, etcétera. Ese número entero es inconcebible; ergo, Dios existe.
 
Per part meva (i malgrat Borges, amb la plena consciència que "Dios no existe"), vaig fent només pedalades d'entrenament pels voltants de Girona. Avui, abans d'anar a veure en Ponç jugant a Bescanó, he fet la vall del Llèmena, el coll de sota la Barroca, Les Serres i tornar pel Ter.

8247 kms i 296 espècies

 

25 d'octubre

Fires de Girona! Festes, sopars, gegants, castellers, castanyes, atraccions a la Devesa, circ, potser algún dia "barraques" i un hivern que no arriba. Poques vegades record veure tants falciots (pàl·lids) al cel gironí enmig de les Fires de Sant Narcís. Mentrestant, en Ponç ha fet 7 anys i ho hem celebrat amb 59 persones que han vingut a la festa, a la terrassa de casa, compartint l'estada amb les mallerengues que ja vénen a les menjadores. Jo, mentrestant, buscant racons de temps per entrenar als Àngels, Madremanya o al Llémena.
8210 kms i 296 espècies
 

 

dimecres, 23 d’octubre de 2013

23 d'octubre

Ahir en Ponç va fer 7 anys! Com passa el temps... Mentrestant, tant ahir com avui al migdia, he estat pujant i baixant Les Gavarres, Madremanya, els Àngels i les carenes de suros, pins, arboços i obagues amb castanyedes. Res de nou, més enllà del bon temps, encara falciots, algun esparver, entrada de tords que es deuen pensar que és l'hivern; sol i una calor atípica d'aquestes dates.

8165 kms i 296 espècies




 

dilluns, 21 d’octubre de 2013

21 d'octubre

Sortint de la feina al Consorci del Ter he provat novament amb reclam per les Hortes i Deveses, a veure si algun mosquiter de doble ratlla es dignava a col·laborar amb el meu EcoBigYear; però no. O no hi són, o no estan cooperatius. Això sí, els corbs marins, bernats, cabussets, pinsans i pit-roigs sembren un ambient hivernal, malgrat els 25 graus regnants durant aquest atípic octubre.
 
8090 kms i 296 espècies
 
 

diumenge, 20 d’octubre de 2013

20 d'octubre

Aquest cap de semana ha estat de pocs ocells i poca bici. Molt de futbol de la mainada, amunt i avall tan dissabte com diumenge, dinars familiars i només breus moments parant l'orella al Celrè i l'Onyar a Quart, o a Vilobí on hem anat a veure les originals cases sostenibles i tubulars que ha construït l'amic Pitu Busquets. I, avui diumenge a la tarda, a treure una mica de "pols" de la bici, amb una pujada a ritme als Àngels, baixada a Madremanya i pujada pel costat dur, novament als Àngels. Encara alguna oreneta. Encara un mínim de 21 falciots (suposo que pàl·lids) al cel gironí. I arriben pinsans, repicatalons, pit-roigs i tords. Fruitegen els arboços, vermells com pomes. Cauen les castanyes a les obagues de Gavarres, al ritme que els apagallums segueixen obsequiant-nos a banda i banda dels viaranys forestals. No fa fred, però la tardor és aquí.
8086 kms i 296 espècies
 



 

dissabte, 19 d’octubre de 2013

18 d'octubre

I un altre puja-i-baixa als Aiguamolls, amb l'esperança de trobar algun dels diversos inornatus que s'han estat veient darrerament. No hi ha sort, però de camí veig torlits, corbs marins emplomallats, xarxets sobre el mar i àguila pescadora a Sant Martí d'Empúries (ni rastre del bec de serra); al Matà, grans grups de becadells i al Cortalet, ja plena hivernada d'anàtides, amb nombrosos grisets i piulaires. Avui ha fet un dia molt calorós, impropi del mes d'octubre. Al cel, ja a Girona, sento xisclar els falciots pàl·lids, com si fòssim a ple juliol.
8048 kms i 296 espècies



 

dijous, 17 d’octubre de 2013

17 d'octubre

I va transcorrent la setmana, sense oportunitats de noves espècies (només un inornatus vist breument a La Rubina). Segueixo clavat a les 296 des del 4 de setembre. No hi ha manera de sumar cap ocell nou! Mentrestant, he fet entrenaments diversos pels voltants de Girona, amb quasi 100 kms més en tres migdies. He fet "sèries" de pujades i baixades a Sant Mateu de Montnegre o als Àngels, on a més dels primers estols de pinsans, he trobat, com cada mes d'octubre, els deliciosos apagallums, les Macrolepiota procera, extraordinàries arrebossades amb pa torrat. Als nens també els encanten. Mmm!
7968 kms i 296 espècies
 

 
 

dimarts, 15 d’octubre de 2013

13 d'octubre

Amb calma i amb un Ponç més refet, esmorzem a Castelló. Amb bici, vaig fins al Cortalet. Allà comencem l'excursió amb els nens i la Mercè, gaudint d'un dia preciós; veiem 3 grues majestuoses i senyorials, acompanyades d'oques, desenes de cigonyes i flamencs. El parc està preciós. També un pelegrí jove, enorme, amb característiques de la subespecie nòrdica. Al Matà ens trobem en Xesco Macià, que ens diu que acaba de veure un bitó! També ha sentit un mosquiter sospitós al Bruel; hi anem i el sentim. Sembla ben bé un fuscatus, però no aconseguim veure'l. El mateix ens passa amb un inornatus que sentim al camping Almata (al cap d'unes hores, allà mateix, se'n veu un; quina ràbia no haver-lo pogut confirmar!!!). Trobem en Santi Guallar, que ahir va veure un bec de serra mitjà a Sant Martí d'Empúries, ocell que tampoc reapareix. Sí que gaudim d'una bonica serp d'aigua al mig del camí, i també d'un colltort, un ocell preciós, que mai em canso de contemplar. Malgrat que no sumo res, torno amb bici a Girona, pel pur plaer de fer exercici, durant una tarda dolça de tardor. Ni bitó, ni oca de galta blanca, ni mosquiter de doble ratlla, ni mosquiter fosc, ni bec de serra. Tots m'esquiven pels pèls, però no sumo res. Un altre cap de setmana será.

7908 kms i 296 espècies
 
  
 



diumenge, 13 d’octubre de 2013

12 d'octubre

Després d'un matí per casa, amb el pobre Ponç mig enfebrat i tot esperant notícies que no arribaven de la molta gent que estava buscant rareses (sobretot inornatus) per Girona i pels Aiguamolls, ens hem decidit a anar cap a l'Empordà; la Mercè i els nens amb cotxe, i jo amb bici (he descobert una nova drecera, a l'alçada de Sant Jordi, creuant la via del tren per on passen els vianants). Bufava vent de sud la qual cosa, juntament a l'estat de forma que porto després de mesos pedalant, m'ha permès arribar en temps récord al parc, 1h i 18 minuts des de la porta de casa! Hem anat als Aiguamolls poca estona a fer algunes fotos amb els nens, d'ocells, de papallones (monarca, papallona de les cols), d'espiadimonis i de llagostes; retrobem l'híbrid d'oca galta blanca i oca del Canadà que ja havia vist ahir en la visita -amb cotxe- per feina al Cortalet. Després hem gaudit d'una tarda maca per Castelló, on feien la Ruta de l'Art. En Ponç no està fi, sopem aviat i dormim a la casa rural on teníem la invitació, Ca la Caputxeta, molt agradable.

7908 kms i 296 espècies

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


dijous, 10 d’octubre de 2013

10 d'octubre


Després d'un dilluns d'entrenament i pedalada forta al migdia, he hagut de passar un parell de dies a Madrid, per feina del Consorci del Ter (ens han donat un nou Projecte LIFE per conservació de fauna fluvial). I justament el matí que sóc fora...Pam! Un inornatus anellat a l'Illa de Ter per el Pitu Bas. Primer registre pel Gironès! L'endemà, en Carles Pibernat el relocalitza. Hi vaig al migdia i res de res, després de quasi tres hores buscant-lo. També ho proven una estona en Pau Garcia Campderrós, en Miguel Ángel Fuentes, en Gerard Dalmau, en Jordi Bermejo i l'Hubert Mas. Avui, nova recerca sense èxit, durant més d'una hora. En fi, seguiré buscant. El tinc a prop de la feina, on hi vaig en bici, de manera que ho tinc bé per passar-hi cada dia una estoneta. Com a mínim són bones notícies; arriben les rareses d'octubre, finalment! 

7842 kms i 296 espècies
 
 

diumenge, 6 d’octubre de 2013

6 d'octubre


Cap de semana de celebració del Dia Mundial dels Ocells arreu del món. I aquí també ho hem ben celebrat. Després d'un divendres plujós però amb un nou entrenament de bici al migdia, preparació de dos dies intensos d'activitat: Dissabte a Cap de Creus, conjuntament amb el Parc Natural, amb "El Blauet" i amb Serpa, i avui a la Gola del Ter, amb el Parc Natural del Baix Ter, el Consorci del Ter i novament "El Blauet". Menys gent a Cap de Creus, més al Baix Ter. Dies magnífic de llums, vent i colors; cels radiants i cels plujosos, crepuscles i albades, núvols i clarianes, tempestes i sol lluent. Dissabte, després de tornar de Cap de Creus (on sí que hi vaig haver d'anar amb cotxe, i en companyia d'en Carles Pibernat, l'Hubert Mas, l'Elvira Guàrdia, l'Eikel Delgado, la Neus Diumenge, en Guillem i l'Enric Saguer, en David Ibáñez, etc.), m'enfilo a la bici i cap a la Gola del Ter, on fem el darrer tram tota la família junts amb bici. Els quatre pedalem fins la Gola i dormim a la furgo, a La Platera, després de sopar a Alauda amb en Gerard Dalmau, l'Eli Tetas, la Clara i l'Alba Casals. I aquest matí, després d'una nit entre torlits i mussols, cantaires infatigables, anellem a Ter Vell amb una assistència d'unes 40 persones, amb en Miguel Ángel Fuentes i la Raquel, Joan Ernest Ribas, l'Aleix Comas i l'Helena Perxacs, en Pere Farigola, en Boris, en Ramon Homs, la Sandra Bartomeus, els cosins i amics de l'escola dels nens, etc. Més tard passegem fins la Gola pel costat nord, entre salicòrnies i les rúpies i fartets del Fra Ramon. No veiem cap ocell nou de l'any, tret de l'aligot de Harris que fa temps que volta per la zona (escapat de captivitat!), però sí un bonic paisatge, molts ocells en mà i cloem el cap de semana havent fent un dia més de "seducció ambiental" amb tanta ploma acolorida.

7774 kms i 296 espècies
 
 


 




 

 

dimecres, 2 d’octubre de 2013

2 d'octubre

Encara no apareixen novetats ornitològiques durant aquesta tardor calorosa, anticiclònica i monòtona. Mentrestant, a pedalar per Gavarres (Àngels, Santa Pellaia...) per mantenir la forma; per quan calgui fer una "contrarellotge" disparat cap als Aiguamolls o Cap de Creus que esperem que sigui el proper cap de setmana, en el marc de les activitats que hem organitzat pel Dia Mundial dels Ocells, amb SERPA, amb El Blauet i amb el Consorci del Ter, tant a Cap de Creus com al Baix Ter. Per si de cas, hi aniré amb bici...
7685 kms i 296 espècies