dijous, 29 d’agost de 2013

29 d'agost

L'estiu s'acomiada, lentament, pesarós, plàcidament, com els capvespres, cada vegada més efímers. Com els estols d'abellerols que ens sobrevolen, llunyans i discrets. Com els falciots, cada dia més escassos. Com els dies de bon temps, migrats aquesta semana. Tot i això, l'escurem ben escurat, aquest meravellós estiu; avui, volta amb caiac, novament amb SK KAYAK (www.skkayak.com), encapçalada per en Pau Calero i altament recomanable pel seu esperit naturalista, conservacionista, del país. Avui ens hi ha acompanyat en Sergi Romero, acompanyat dels seus dos fills. Hem passat una gran tarda, entre gavines capnegres, xatracs, tomates de mar, ulls de Santa Llúcia, garotes, castanyoles, julioles, sabatetes de la Mare de Déu, rems, coves, capbussades i esculls.
 
6844 kms i 292 espècies

 

dimecres, 28 d’agost de 2013

28 d'agost

Avui en Quim fa 4 anys! I, mentrestant, estem celebrant-ho i gaudint dels darrers dies de vacances a Llançà, fent excursions (a Sant Salvador de Verdera), fent platja, mirant ocells marins quan tornen les barques de róssec, pedalant fins a Sant Pere de Rodes i Port de la Selva, veient papallones com una preciosa Iphiclides feisthamelii buscant sense sort a bosqueta icterina (només en veig de normals...), pescant serrans amb els nens, sempre atent que no aparegui alguna espècie nova pels Aiguamolls (mentre al Delta i al Llobregat hi van "caient" fulvas, tringytes, richardis, nyrocas, longicaudus...).

6837 kms i 292 espècies

 
 
 
 
 
 
 
 

dissabte, 24 d’agost de 2013

24 d'agost


Tot ahir per Palamós, patint per si la cuereta citrina i el territ pectoral fotarien el camp. Em penso que fins i tot els he somniat! En fi, que a les 6:50 sonava el despertador. Sense ni esmorzar, em llevo, em calço les sabates de cales, i a pedalar cap al nord. Han anunciat mal temps, però el matí aguanta bé. Palamós, Montràs, Palafrugell, Llofriu, Regencós, Pals, Torroella, Ullà, Bellcaire, l'Escala, Vilanera, el Riu Vell i Sant Pere. Creuo l'Empordà de sud a nord. Arribo a les nou menys 5, o sigui, una hora i quaranta minuts per fer aquests més de 50 kms, a una mitjana de més de 30 kms/h. Arribo al Matà i ja hi havia una colla de birders, encapçalats per l'Àlex Ollé, que es fa un tip de trobar coses interessants, a més de l'Albert Campsolines, en Miquel Angel Lucena, etc. Veiem les dues cueretes citrines joves (avui una era nova, comentava l'Àlex), cap d'adulta, i el territ pectoral que triga en aparèixer però al final es deixa veure molt bé. Impressionant, dues espècies de grandíssima qualitat, i em col.loco a 291!!! Mai a la vida, ni amb cotxe, n'havia fet tantes en un sol any! Passegem amb en Miquel Angel pel Matà (martinet menut, territs, batallaires, etc.), per la Massona (pollets de cabussó, morell cap-roig), i a la Closa del Puig, em presento a un anglès birder, li comento les coses interessants que pot veure, i ell m'ensenya una foto d'un pollet de rasclet que acaba de fer! Hi anem, i torna a sortir, però molt mal vist, i només un moment. També hi canta una Locustella sp. Vaig fins al Cortalet, i d'allà a Pericos, on amb en Miquel Angel veiem bec-planer, tètol cuanegre, molts bernats i agrons blancs, ànecs blancs, etc. I, d'allà, carretera amunt, Palau, Pau, Vilajuïga i Llançà. Total, 88 kms més, i tarda relaxada esperant que arribin la Mercè, els nens i uns amics, pares d'en Biel, company de classe d'en Ponç al Col.legi Verd.

6801 kms i 292 espècies
 
                                                                                      Foto: Miquel Ángel Lucena
 
                                                                                    Foto: Pau Garcia Campderrós
 
                                                    Foto: Pau Garcia Campderrós
 

22 d'agost

 

Amb un cop de bici, pim-pam, faig Maçanet-Girona-Palamós. Després dels 241 kms d'ahir, aquests 74 són poca cosa! Però la veritat és que tinc els músculs cansats, endurits. Em costa entrar en calor. Més tard que d'hora, però, s'escalfa aquesta maquinària humana, i un cop ja a Llagostera des de Caldes, rendeixo força més, enfilant-me a Romanyà a bon ritme. Mentrestant, sé que s'ha vist un territ pectoral al Matà. Hi aniré demà o demà passat; avui ja no hi sóc a temps. En tot cas, ja sóc a casa. M'ha agradat veure que entrava novament a les comarques més habituals i conegudes, com el Gironès o l'Empordà, que tant m'han aportat aquest any.

 6713 kms i 290 espècies
 
 

21 d'agost, "l'Etapa Reina"


Avui he fet el meu récord de quilòmetres en un dia. Ni més ni menys que 241!!! A les 8 del matí sortia de l'Hospitalet de l'Infant, deixant enrere les panoràmiques del Delta de l'Ebre. Entre margallons, garrofers i oliveres, seguint la Via Augusta, antiga N-340 per evitar els cotxes, arribo a la zona més poblada i densificada d'aquest litoral, passant per destrosses naturals exemplificades per desastroses i horroroses urbanitzacions diverses com Miami Platja i tantes altres d'aquí fins al nord. De fet, des d'aquí fins a l'Empordà, pocs llocs queden ben conservats. He anat pedalant per l'N-340, evitant al màxim els trams conflictius i, per tant, passant per nuclis turístics enlloc de les seves variants, com Segur de Calafell, Mont-roig i Cambrils, fins arribar a Salou. Allà, després de perdre'm per l'entramat d'urbanitacions, no poder creuar la via de tren i anar a parar a l'entrada principal de Port Aventura, trobo una primera llacuna de la Torre d'en Dolça, on hi ha un tètol cuanegre, espècie que faltava a l'Albert Cama en el seu Big Year local per la zona. El truco i ve. Al cap de poc, provem sort amb el morell xocolater que feia uns dies ell havia vist a la Sèquia Major. Hi invertim 2 hores i mitja, però res de res, tot i que quedo parat de la diversitat que acull aquest raconet del malmès litoral tarragoní; hi podem veure polla blava, torlit, moltíssims morells cap-roig, tórtores, cullerot, xarxet, 5 martinets menuts, agró roig, bernats, mastegatatxes, corriol petit, etc.
 

 L'Arc de Barà i l'entrada a Port Aventura, on vaig anar a petar abans de trobar l'Albert

 


Birding amb l'Albert Cama, a les llacunes de la Sèquia Major

 

 Bicicleta aparcada en una olivera del Golf de la Sèquia Major

A les 11:35 sortia d'allà. Enfilo per una petita autovia, prou segura, que em condueix a Tarragona, ciutat que creuo amb relativa facilitat, entre carreus romans i el mar al fons. Comença a fer calor. Segueixo nord enllà per l'Arrabassada, cap a Altafulla, per un altre enorme tram de litoral malmès, en plena activitat turística del mes d'agost. Vaig picant alguna barreta energètica, i tiro d'aigua, que encara en tinc. Passo el Clarà, Tamarit, Torredembarra i el Francàs. Em noto bé. La veritat és que no estic gens cansat, i ja porto quasi 100 kms. Coma-ruga, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles, amb la xemeneia de la tèrmica com a referent. Allà atrapo un ciclista experimentat, d'uns 60 anys i de Sitges, que em dóna consells de com creuar Vilanova i la Geltrú i Sitges després. A Sitges hi arribo cap a les 14. M'hi aturo, en un supermercat, a comprar dues peres, un isostar, una coca-cola i dos Tigretons. Allà comença el Garraf, la famosa carretera que mai abans havia fet, les mítiques "costes del Garraf". La veritat és que es fan més lleugeres del que semblava, més suaus i amb pendents més moderats, malgrat el pet de sol que reflexen els rocams calcaris sobre els espadats mediterranis. Ho supero bé, fins arribar a Castelldefels, quan són les tres de la tarda.
Per les mítiques "costes del Garraf", desconegudes per a mi
 
Aturada al Delta del Llobregat, per buscar els Estrilda




La complicadíssima i perillosa entrada a Barcelona pel sud



Al centre de la capital, aturada a la Plaça Espanya de Barcelona

 

I aquí comencen els problemes, entrar a Barcelona, la gran capital del meu país, amb bici. Entro per l'autovia de Castelldefels, que és prou ampla, amb vorals prou segurs. D'allà a Gavà, des d'on truco en Ferran López per si hi ha novetat pel Delta (ni rastre del xocolater...), i per si em pot dir on veure els Estrilda. Els busco pel Remolar i Filipines, on em sembla sentir-ne alguns entre els canyissars. I a partir d'aquí, a patir. Risc màxim a l'entrar pels accessos a Barcelona. Malgrat evitar les rondes, tinc sensació de pànic en més d'una ocasió, fins prometre'm que mai més creuaré aquesta ciutat amb bici. Passo l'Hospitalet i Cornellà, fins arribar a la Plaça Espanya. Són les quatre de la tarda i he superat el pitjor. Ara, seguint el carril-bici de la Gran Via arribo a Glòries, on en Pau Garcia Campderrós em fa un providencial missatge aconsellant-me com arribar al Vallès, on havíem quedat amb ell per anar a buscar els Leiothrix. I sí, un cop creuo el Besós a Santa Coloma i Sant Adrià, baixo a la llera i, tot seguint el seu marge esquerra, em trobo un sensacional carril-bici, asfaltat i lliure de cotxes. Salvat!!


 Una mica de tranquil·litat, al carril-bici de la Gran Via

Ara sí, havent superat la gran urb, gaudint del bonic Parc del Besós
 
Em condueix, entre gavines, cueretes, cotorres i, ara sí, diversos becs de corall senegalesos, fins passat Montcada, on la carretera local em condueix a Sant Fost de Campcentelles, lloc de trobada amb en Pau Garcia Campderrós i l'Anna Bassols. Ja porto 180 kms, gairebé. Aquí, per una pista de terra, els segueixo fins l'ermita de Cabanyes. I arribar i moldre, diversos rossinyols del Japó cantant allà, sense haver de posar-los ni reclam. En Pau i la companya, a més, em porten coca-cola, aigua fresca i una enorme dosi d'energia i vitalitat, a més d'una espècie nova i de grans consells pràctics per superar aquesta part crítica del país i tan desconeguda per un gironí com jo, l'enllaç entre les rodalies de Barcelona i el Vallès. Ens acomiadem i començo a pedalar seguint el vallès, cap a Martorelles, La Roca, Cardedeu, Llinars, Sant Celoni i, ja fosquejant, Hostalric i fins a Maçanet. Aquí, seguir seria perillós. Són les 20:30, i em queden 31 kms fins a casa, menys d'una hora. Quina llàstima. Aquí ve la Mercè amb la furgo i els nens, i haig d'acabar aquest històric dia de la meva vida, creuant Catalunya de cap a peus, de sud a nord, al llarg del litoral. Demà em quedarà ben poca cosa, de Maçanet fins a Girona. Estic cansat però no pas exhaust. Que diferent és pedalar per planer que fer-ho per muntanyes! M'agraden més els cims i els colls, lògicament, però ara m'adono com de senzill és pedalar per planer. Simplement són hores i ritme, però desgasta pla menys que als cims. He fet una mitjana de 26 kms/hora, que té mèrit. En moltíssims trams he mantingut els 30 i fins i tot 35 kms/h durant hores, estic molt content del meu rendiment. Estic en forma, per sort! Mai a la vida havia fet tants kms, en solitari, durant tant pocs dies! Avui, 241 kms, aviat és dit!!!
 
6639 kms i 290 espècies
 
 
Amb en Pau Garcia, que està fent un Big Year, un cop vist el Leiothrix 

       
Ja falta menys, sóc a Cardedeu i només falta creuar el Vallès i La Selva

dijous, 22 d’agost de 2013

20 d'agost


A les 6:30, despertador, per començar a pedalar cap al Delta, amb en Jordi. Hem baixat per Rasquera, El Perelló i fins l'Ampolla, on hem fet un esmorzar. El dia és ennuvolat i fresc per l'època. Però tenim el vent a favor. Un cop a l'Ampolla, comencem per la part nord, a la Bassa de les Olles. D'allà fem el camí del Goleró. El Delta, com sempre, és espectacular: centenars de territs menuts, variants bec-llargs, gambes, pigres, ànecs blancs, flamencs, fumarells, i ocells que havia empaitat per l'Empordà a la primavera (sabent-ho, m'hagués estalviat tants quilòmetres!): Garsa de mar, gavina capblanca, tètol cuabarrat, gavina corsa, xatrac comú, xatrac menut, martinet ros, capó reial, polla blava...Per sort, tampoc fallen els dos objectius del dia: un xatrac gros sobrevola la Badia del Fangar i, força més tard, quan ja em feien patir, un grup de 9 remena-rocs remouen sorra i llims al port de l'Illa de Mar, a llevant del Goleró. Refem el camí i cap al nord, des de l'Ampolla al Perelló, tot seguint la Via Augusta, que ens evita haver d'agafar la perillosa Nacional. I així fins a l'Hospitalet, 101 quilòmetres després de sortir de Mora, on hi ha les noies i els nens i passem una agradable tarda plegats.
6398 kms i 288 espècies
 







 
 
 

19 d'agost


Dia tranquil, després de dues jornades de fortes pedalades. Però tot i això, hem sortit a estirar una mica les cames amb en Jordi, pel Priorat; uns 30 kms, a plena calorada, i fent puja-i-baixes per MasRoig, El Molar, Mora, Garcia, tot acabant amb un bany a cals pares de la Monica, jugant amb els nens a la piscina tota la tarda. També és dia de tenir cura de la bici, preparant ja la tornada cap a Girona: Neteja de pinyons, plat, cadena, ajustar frens, etc. Mentrestant, gaudint de la festa major de Garcia i dels nens, en un dia plàcid i calorós d'estiu per la Ribera d'Ebre.

6297 kms i 286 espècies
 
 



 
 

18 d'agost


Poso el despertador a les 7. Clareja quan agafo la bici i poso rumb al sud, cap a Lleida, per la variant. Arribo a Torreribera i truco en Jose Guerra, que just acaba d'arribar, amb en Marc Gálvez. Diu que no ha trobat la trenca. Ja la dono per perduda, però al cap de 5 minuts em truca des de l'altra banda de finca, dient que hi vagi volant, que té el mascle!!! I sí, el relocalitza quan arribo! Sí!!!! La trenca per la llista!!! Me la mereixia. M'havia perdut la dels Aiguamolls del maig (l'havia vist anant-hi amb cotxe), i havia vingut amb bici a Lleida dos dies abans que arribés. Finalment, a la tercera, veig la trenca. Genial! Arriben també en Ferran López, en José Luís Copete i la Maria Cabau. Junts gaudim de la trenca tot xerrant agradablement de mil històries, i rient com sempre amb ells, fins que decidim provar sort a Alfés amb el corriol pit-roig.
 
 

 
 
Arriben ells amb cotxe abans que jo i, només de trepitjar la timoneda, veig dues gangues en vol i rebo un missatge d'en Marc: els tenen!!! Arribo on són ells i veig aquest preciós ocell, un total de 16. Uau!!! Un monument i agraïment des d'aquí a en Jose i en Marc, per tants de missatges i dies parlant de quin era el millor moment per trenca i corriol pit-roig. Els agraeixo molt la col.laboració i ajuda.
 
                                                                     Foto: Jose Guerra
 
 
I, a partir d'aquí, cap a Garcia, on és la festa major del poble d'en Jordi Bargalló, home de la nostra amiga Mònica Suils, biòloga de Mora d'Ebre, on passarem la tarda i la nit, i qui sap si més dies gaudint d'aquest racó esplèndid de Catalunya, dels camins de sirga de la gran novel.la de Montcada. Fent ruta cap al sud, fa molta calor. Passo Alfés, Torrebesses i vaig sec d'aigua. Demano aigua a una casa a Llardecans, on un senyor molt amable me'n dóna de fresca. Passo Maials on compro 2 llaunes d'isostar i Nestea a la benzinera, a més de llaminadures de sucre. La calor comença a ser forta, dura, severa, quasi insuportable, però quan això passa, ja sé que només hi ha una solució, pedalar més fort, més de pressa, perquè l'aire em toqui més. La transició fins l'Ebre a Flix és duríssima i monòtona, però hi arribo. Estem a 34 graus, són les 14h del migdia d'un diumenge d'agost... Ens aturem a Vinebre, on arribo abans que la Mercè amb la furgo (han passat el matí al càmping i a la piscina). Em llenço de cap a l'Ebre, que aquí té una dimensió imponent. Ahir veia trencalossos tot esmorzant, avui gangues, gaigs blaus i estepes, i ara m'estic banyant a l'Ebre! Dinem i uns pocs quilòmetres més fins a Garcia, on anem a la festa major i passem una agradable vetllada amb la Mònica, Jordi, Júlia i Oriol.
 
6267 kms i 286 espècies
 



 

 
 

17 d'agost


Avui ha estat un dia fort de bici. Bé, de fet, quasi tots ho estan essent... Ens hem llevat prop del canyet, al Pre-Pirineu, a uns 14 kms de Gerri de la Sal, a 1300 metres d'alçada, després de les fortíssimes tempestes d'ahir a la nit, que ens van obligar a passar la tarda tancats. Al matí hem estat fent deures amb en Ponç (lectura) i amb en Quim (traç, avui tocava fer el 2 i el 3), envoltats de trencalossos, voltors i algun voltor negre, afamats, conscients que avui era dissabte i, per tant, que en Jordi Canut els portaria teca. Cap al migdia, ha arribat en Jordi, i amb ell, a més de diversos francesos i holandesos, l'espectacle. Més de 300 voltors, corbs, uns 11 trencalossos de totes les edats, i 12 voltors negres, dos dels quals eren del tot salvatges, sense marques i anelles i, per tant, "comptables" per l'ecobigyear. Quin espectacle! Els nens al.lucinaven veient els trencalossos engolir ossos sencers, veient els agressius voltors negres imposant-se sobre la resta. Una veritable meravella, un espectacle de la Natura, amb majúscules. Ho podíem veure en directe, i també a través d'una webcam que en Jordi té instal·lada a dins la casa.
 




 
 
Es feia tard, i les amenaces de noves tempestes pirinenques s'imposaven. A les 13:30 em poso a pedalar, primer els 14 kms de baixada i, a partir d'allà, de bracet amb l'amiga Noguera Pallaresa, cap avall (això sí, amb vent en contra). Havia esmorzat poc, i no havia dinat, però porto un bon ritme. Passo La Pobla de Segur, passo Talarn, Tremp i vaig esquivant tempestes, com per art de màgia. Plou a Boumort, plou a l'est de Collegats. Però no plou a sobre el meu cap.
 



 
 
M'emociono en veure, com sempre que hi passo, les imponents parets de Terradets, passat Cellers, on la Mercè i nens s'aturen a dinar. Jo segueixo, passo de llarg. Arribo a la part crítica força castigat: ara arriba el puja-i-baixa, trencacames, de Camarasa. Se'm fa dur, porto molts quilòmetres i fa calor. Però ho aconsegueixo, i entro a La Noguera. Sembla possible arribar a la plana avui mateix, sense "ferits pel camí" i sense pluja, però amb poques possibilitats de ser a temps de veure la trenca mascle que encara aguanta miraculosament a Torreribera, com diàriament em van informant els amics Marc Gálvez i Jose Guerra. Finalment passo Balaguer, amb una aturada providencial a una benzinera, on bec 3 llaunes d'isostar seguides i endrapo dos Tigretons divins. Tinc gana, però sé que només falten dos pobles per trobar la Mercè i nens, Térmens i Vilanova de la Barca, on anem al càmping. Fem una banyada recomfortant a la piscina i un sopar sublim de cargols, botifarra, peus de porc, embotit. De tot. I més! Necessito calories, i moltes!!! Mentrestant, en Jose em diu que no troba la trenca, i en Marc que ja no hi ha els morinellus a Alfés. Pinten bastos per demà... 
 
6178 kms i 284 espècies